I el Tribunal d'Estrasburg?

No queda clar si la darrera acció promoguda pel PP contra la llengua catalana té com a objectiu desviar l’atenció que mereixen els escàndols políticofinancers que protagonitza o esgarrapar quotes de popularitat i vots, ara que els van a la baixa i que el partit jo no és tan imprescindible com es pensaven.

El fet és que el PP va fer una petició oficial al President i als membres del Govern de la Generalitat perquè en les seves intervencions públiques alternessin l’ús del català i el del castellà.

Sigui una cortina de fum políticament rendible o una acció independent i amb objectius propis, el fet és que una vegada més ens trobem que des d’un partit polític legal es promou una acció adreçada directament a accentuar la diglòssia en què viu el català −i, per tant, a accelerar la seva desaparició− o, com a mínim, a pertorbar la convivència lingüística. No hem arribat als extrems, ja genocides, del PP al País Valencià o a les Illes, però ens hi anem acostant.

Sembla que aquestes accions no es puguin combatre amb raons o arguments; ni científics (prou que en té la sociolingüística, però la ignoren i la menyspreen), ni polítics ni legals, ja que no escolten res que no s’acordi al seu objectiu contra la llengua.

Però es poden combatre i s’han de combatre. Cal.

publicat l'1 - 06 - 2012