No
queda clar quan va començar això, però sí que sabem ben bé que va acompanyat
d’una aurèola d’ecologia, equilibri personal, cultiu de la sensibilitat,
afirmació emocional i un munt de fórmules que no deixen de ser etiquetes mercantils.
La
moda, per exemple, d’apilar pedres, una sobre l’altra, en equilibri, a la
platja, al bosc, al desert... Pot ser molt bonic i relaxant, però és un greu
perill per l’ecosistema, sobretot en platges i deserts, llocs on la vida es fa
difícil. Destrueix hàbitats i passos de petits animals; priva el creixement de
plantes i, per tant, desapareixen els insectes i es trenca la cadena
alimentària; altera la recepció de radiació solar i el cicle de l’aigua de
pluja...
Més
antic es recollir petxines a la platja, però darrerament aquesta pràctica ha
augmentat molt (fins i tot “industrialment” amb finalitats comercials). Està
comprovada la gran disminució de petxines a les platges. Els components de les
petxines són la base pel creixement de nous mol·luscs, molts ocells se’n fan
els nius, són refugi pels peixos petits front als depredadors, moltes espècies
i organismes hi viuen en simbiosi...
És a
dir, que busquem la bellesa i la pau interior destruint la bellesa i
l’equilibri de la natura. Ah! i tot molt “zen”.
Publicat el 10 d'agost de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada