No és la primera vegada que en aquesta
columna es parla de les relacions entre la paraula i la realitat. Més complexes
i importants del que pugui semblar en la vida privada i, sobretot, pública. Usar
una paraula determinada per designar una cosa pot alterar la percepció que
tenim d’allò designat, i així alterar el que entenem per “veritat”. I els mots
que designen realitats inexistents fan creure que allò és real.
Per això cal mesurar molt el que
sentim, el que ens diuen, i no fer cas només de l’aparença que mostren les
paraules; anar al fons d’allò designat i, si convé, donar-li després nosaltres el
mot que li pertoca, acostar-nos a la veritat.
I això no només és vàlid per les
qüestions de lèxic, de vocabulari, sinó també per les frases, la sintaxi, les
figures retòriques, les comparances, els arguments...
Darrerament hem anat veient com la
paraula s’ha fet servir com a arma manipuladora de la veritat. Mots, frases i
arguments que són, realment, fal·làcies amb què el poder vol aconseguir els
seus propòsits.
Aturem-nos a cada paraula, a cada
declaració, i analitzem-les a fons. Conèixer la llengua, dominar-la és una de
les millors armes contra el totalitarisme i a favor de la veritat i la
justícia. Qui domina la llengua domina el poder.
publicat el 3 de novembre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada