No
s’hauria de perdre mai de vista (ni d’enteniment) la sentència de John Searle:
“No és possible pensar amb claredat si no s’és capaç de parlar i escriure amb
claredat.”
Carofiglio,
jutge, escriptor i polític, és sobretot conegut per les novel·les (“thrillers
judicials”) protagonitzades per l’advocat Guido Guerrieri. En un altre ordre el
2010 va publicar La manomissione delle
parole, on denunciava la pèrdua de sentit dels mots per la seva manipulació,
reflexionava sobre la llengua del poder i analitzava les perversions de l’ús de
cinc mots (justícia, rebel·lió, bellesa, vergonya i elecció) per a la seva recuperació i,
per tant, per a un canvi de vida.
Ara,
a Con parole precise, reflexiona
sobre el llenguatge públic: L’obscuritat en la llengua del poder (polític,
administratiu, judicial) és antidemocràtica. La qualitat de la llengua és proporcional
a la qualitat del pensament. Estem inundats de frases obscures, buides, de discursos
sense sentit, amb el sentit tergiversat o al servei de la mentida; i són les paraules
que ens condicionen la vida. D’això parla.
Cal
traduir Carofiglio. Ens és urgent.
publicat el 20 - 11 - 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada