No
fa gaires anys els pobles i les ciutats eren el que eren, eren allò que la seva
gent i la història els havien fet. Cada poble, cada contrada tenia la seva
manera de ser i de fer forjada a través dels anys, les persones i les circumstàncies
de tota mena que els havien anat condicionant.
Però
es veu que ara això ja no ens agrada, sobretot perquè la majoria de vegades aquestes
maneres de ser no s’ajusten a unes demandes purament de mercat, d’un mercat
falsament anomenat de “turisme cultural” que s’alimenta del gregarisme del
consum i de les falses construccions culturals.
I
cada poble, cada ciutat i cada comarca vol tenir un lloc en aquest mapa, i van
inventant-se mercats, fires, jornades i tradicions mil·lenàries iniciades fa
set anys.
Perquè
en lloc de ser el que realment s’és es vol ser allò pretesament original; i es
construeix una nova etiqueta menyspreant i sepultant la identitat autèntica, i
així tothom esdevé fals i adotzenat; tant és que siguin bruixes, vaques,
medievals, bolets, avets, menjars, sabons, vins o el que sigui.
Parafrasejant
Emily Dickinson: “que trist ser algú”; que trist creure’s ser algú quan no ets
ningú perquè has renunciat a ser el que realment eres, que no has sabut veure,
ni valorar, ni conservar ni potenciar.
publicat el 13 - 12 - 2014
Ara en diem marques territorials, també, d'aquestes tristeses per ser algú.
ResponEliminaUna altra d'aquestes coses un poc surrealistes com viatjar per conèixer les "arrels" i el més "tradicional" d'un lloc però sense voler perdre les comoditats de les noves i darreres tecnologies.
ResponEliminaAl meu entendre, el món rural no ha acabat d'acceptar que ja no és aquell de fa 30-40-50 ó 80 anys, amb una economia agropecuària com a activitat principal, amb tot el que això implica a nivell social, cultural i de paisatge. Avui en dia ens trobem amb espais ruralurbans, que no han acabat d'acceptar la seva nova identitat i van a remolt de la demanda ciutadana, la qual cerca en ells espais d'esbarjo. Centrats, principalment, en la cultura o l'esport, i identitats que ja no existeixen a les diverses fires inventades.
ResponEliminaSi volem gaudir d'aquests nous espais hem d'anar a passejar un dia qualsevol, no hem d'anar a firar, i estar disposats a acceptar que el rural és com és, no com ens agradaria que fos. A la vegada que la gent del rural ha d'acceptar la seva nova realitat i decidir sobre ella des de dins.
Realment el cas de Vic és una clara mostra d'aquest fenòmen de falsa identitat posada en valor per dinamitzar econòmicament el territorio.
ResponEliminaÉs molt trist que el Museu Episcopal, que és un referent de patrimoni local hagi tingut 26.756 visitants en tot l'any 2010 i el Mercat Medieval n'hagi tingut 300.000 a l'any 2011, la Fira de la Muntanya i el Llibre 9.000 assistents o el Mercat de Música Viva 131.198 visitants en l'edició del 2012.
Tot i que s'ha de reconèixer l'èxit que tenen aquestes fires i mercats en la Ciutat i l'impacte econòmic que això suposa, és evident que es perd la veradera identitat d'un poble molt ric en cultura i patrimoni.
Totalment d'acord amb el que comentes del Mercat de Vic. Podríem dir que és com anar a un centre comercial, de carrer, amb estètica "medieval"?
ResponEliminaSalut i bon any!!!