Candel - Veiga

No s’ha fet prou justícia encara a Paco Candel. Aquests dies es commemoren els cinquanta anys de la publicació d’Els altres catalans, segurament el seu llibre més emblemàtic com a cronista d’una realitat sovint amagada −la de la immigració a Catalunya a mitjans del segle XX−, i com a motor i ànima de la integració social i la catalanització d’aquests col·lectius (seva és la consigna “Catalunya, un sol poble”). Candel és essencial en la construcció de la Catalunya actual.

Manuel Veiga, actor i un dels millors dramaturgs d’aquests moments (tot i que poc conegut per massa discret), acaba de publicar Els altres Candels (Pagès editors), una peça teatral escrita a partir de l’obra de Candel, i amb moltes incrustacions dels seus textos.

Un dels protagonistes vindria a ser un alter ego de l’escriptor i en un altre, una mestra als barris de barraques, hi reconeixem tants voluntaris que van fer, i fan, una feina impagable.

La trama enganxa i emociona; la llengua, molt exigent, riquíssima d’argots i dialectes, reflecteix amb naturalitat la realitat de l’entorn; la dramatúrgia és justa i eficaç. Veiga, gran coneixedor vital de l’època, l’ambient i la societat de què parla, ha construït una obra intensa, deliciosa i útil. Ara falta veure-la en escena.

publicat el 07- 03 - 2014