política vs política

No és estrany que el teatre de Bescanó s’omplís el cap de setmana passat en l’estrena de Suïcides, de la companyia Poca Cosa Teatre. El públic va comprar pastanagues (amb el 8% d’IVA corresponent a les hortalisses) i amb la compra se li regalava una entrada, que, en ser d’obsequi, no pagava el 21% d’IVA que correspon al teatre i a la cultura.

També va tenir molt d’èxit, a finals de juliol, la venda anticipada d’entrades i abonaments a festivals i espectacles de teatre i música; en alguns casos, venda amb més d’un any d’anticipació per tal de fer-la abans de l’aplicació del nou impost l’1 de setembre.

Aquestes i altres iniciatives mostren el desacord que el món de la cultura té amb el tracte fiscal que li dóna l’estat. Però no és només un tracte “fiscal”; en el fons hi ha un tracte i una intenció de tipus polític.

Diríem, doncs, “política contra la cultura”? Aquesta afirmació, que podria semblar demagògia i poca cosa més, és la dura realitat. Es mostra cruament que el mal governant, el governant injust, té por a la cultura.

Però més que “política contra la cultura”, es tracta de “política contra política”, un model de societat que vol imposar-se per la força i aniquila tot allò que li pot fer nosa: primer la cultura, després... 

publicat el 16-11-2012