Tresors ocults

No solen estar a l’abast del públic, però molt sovint caldria que hi fossin. Parlo de treballs acadèmics dels nivells de Batxillerat i superiors (treballs de recerca, tallers de diferents especialitats, treballs de màster...).

Naturalment, n’hi ha de qualitats ben diferents; depèn de la dedicació del centre, dels alumnes i dels professors tutors; però és clar que entre aquests treballs s’hi troben peces ben dignes de ser conegudes per tothom; tant treballs teòrics d’investigació i reflexió com treballs pràctics d’arts visuals, teatre, dansa, música, cinema... També és cert que hi ha centres que els plantegen i els difonen com a propaganda pròpia; però no parlem d’això, parlem de treballs rigorosos, fets amb una gran dedicació, molts d’ells amb un nivell superior al que se’ls suposaria.

De la mateixa manera que hi ha la possibilitat de consultar les tesis de doctorat, s’haurien de posar a disposició pública els treballs excel·lents d’aquests altres nivells, tant si es tracta d’investigació com de creació. Perquè poden interessar a algú, per la satisfacció dels autors, perquè són contribucions a la cultura i al saber, perquè cal dignificar-los. I perquè fent-ho prestigiem i dignifiquem l’ensenyament i la gent que el dignifica.

publicat el 28 de desembre de 2018

llibres de text?

No és un tema d’actualitat, però potser per això és bo de parlar-ne ara.

En el procés imparable d’infantilització dels joves (per no dir “cretinització”) hi juguen un paper fonamental els llibres de text.

La majoria de llibres de text són pensats perquè el professor no hagi de treballar i, perquè, si vol, no s’hagi de preparar gaire les classes; són pensats per sistemes d’ensenyament i aprenentatge caducs i obsolets; tracten els alumnes, fins a cursos preuniversitaris, com a nens sense autonomia, sense capacitat de decisió, ni de comprensió textual, ni de síntesi, ni de discerniment d’allò que és important i allò que no; omplen les pàgines amb fotografies i imatges que no només són inútils sinó que els alumnes s’hi haurien de sentir insultats en la seva intel·ligència. I tot això els fa immoralment cars.

El més normal és que un alumne arribi a la universitat sense haver hagut de fer cap esforç mental o instrumental sobre un text més o menys teòric; arriben a la universitat sense haver hagut mai de llegir ni treballar un article ni un fragment d’un assaig.

I el més greu és que si un professor vol un llibre (d’història de la literatura, per exemple) assequible als joves i que els tracti com a adults, no el trobarà; no existeix.

I així ens va.

publicat el 12 de febrer de 2016

fer escola (d'art)

No fa gaires anys, quan s’havia d’explicar el privilegi que vivia la comarca en l’àmbit de les Arts Visuals, al costat de l’Associació H (avui al capdavant d’ACVic, Centre d’Arts Contemporànies), del Dep. d’Expressions de la UVIC i de l’Escola Casa Masferrer, un dels puntals d’aquesta realitat era l’Escola d’Art de Vic. De les seves aules no només n’han sortit noms importants i representatius de l’art i el disseny, sinó també persones amb gust, interès i sensibilitat per als llenguatges artístics, sobretot per als contemporanis.

En aquests moments, quan fa divuit cursos que aquesta escola imparteix el Batxillerat Artístic (i cinc l’Escènic i Musical), és ben habitual trobar exalumnes d’aquests estudis com a professionals molt ben qualificats en camps molt diferents de les expressions artístiques: moda, disseny gràfic, joieria, fotografia, música, teatre, il·lustració, cinema, comissariat i crítica d’art, arts visuals... Això, a part d’altres activitats professionals no vinculades directament a les arts.

Naturalment, després del Batxillerat han fet estudis especialitzats, però és simptomàtic i gratificant veure com una modesta escola (sovint ignorada) ha sabut crear escola i va donant al país gent de la que el fa avançar i el fa més ric.

publicat el 8-05- 2015

ni educar ni ensenyar (15)

No arribem a adonar-nos realment de les conseqüències devastadores de l’aplicació de la llei d’educació amb què amenaça el PP. Alguns dels aspectes més rellevants o més difosos n’amaguen d’altres que són igualment fonamentals pel futur del nostre país, de la nostra gent i de la nostra cultura (tres conceptes que són el mateix).

Un d’aquests despropòsits és la voluntat de suprimir la línia escènica i musical del Batxillerat. És a dir: es vol negar la possibilitat d’articular els coneixements i la formació sobre l’eix de les arts del teatre i de la música, com si no en fossin dignes o com si no en fossin tan capaces com ho són les arts visuals, la tecnologia o la ciència.

És a dir: als nostres joves que es volen dedicar a la música o a les arts escèniques se’ls vol negar una educació que es basi en els seus interessos i aficions, se’ls vol negar una formació que els permeti fonamentar teòricament aquestes activitats i créixer amb elles.

És a dir: es considera que això de la música i el teatre no és gaire res més que un passatemps o un entreteniment.

És a dir: es menyspreen les arts, o no s’hi creu (o els fan por).

És a dir: no es volen músics ni gent de teatre amb el pòsit cultural que cal.

És a dir: es nega l’educació, es nega la cultura.

publicat el 28-12-2012

educar? (1)

No aconsegueixo d’entendre els autors ni els editors de llibres de text. Aquests dies m’he mirat gairebé tos els llibres de llengua i literatura de batxillerat que es poden trobar al mercat. I el resultat ha estat d’allò més decebedor.

Els usuaris d’aquests llibres tenen disset o divuit anys, i l’any següent aniran a la universitat. Doncs, per què els tracten com a nens petits? Per què omplen els llibres de dibuixets, fotografies i acudits absolutament prescindibles i inútils (a més d’avergonyidors)? Per què els editen amb tantes coloraines? Per què els estructuren segons ells creuen que ha d’anar el dia a dia de les classes i no per blocs temàtics? Per què marquen tots i cada un dels passos a fer com si ni alumnes ni professors no tinguessin autonomia? Saben que un o dos anys més tard aquests mateixos alumnes s’hauran d’enfrontar a la bibliografia normal i adulta del món acadèmic universitari? Saben com són aquests llibres? Com es pensen que els joves s’acostumaran a treballar-hi?

Fa molts anys que els professors hem de lluitar contra aquesta tendència a criar joves desvalguts intel·lectualment, dependents, infantilitzats i sense iniciativa. No és tractant-los com a criatures que aconseguirem fer dels alumnes uns estudiants adults.

31 - 08 - 2007