del disseny a osona

No calen gaires mirades per adonar-se que l’exposició “Abans i ara. Del grafisme al disseny gràfic a Osona”, que es pot veure en cinc espais de Vic, és important, que ofereix un repàs metòdic i ampli per la història del disseny a Osona en totes les seves manifestacions.

Però potser no és prou evident tot el que hi ha darrere: la feina de recol·lecció que ha suposat, no només del material històric en arxius i col·leccions, sinó també el pràcticament exhaustiu inventari dels professionals actualment actius.

I la tria dels materials exposats, que parlen per ells mateixos i que en conjunt filen una història que ho és alhora d’un art, d’una indústria i d’unes estètiques.

Cal agrair tot això al dissenyador Anton Granero −un dels pioners del disseny contemporani a la comarca− i a l’Escola d’Art de Vic.

L’exposició és el germen d’una història que cal fixar i escriure, un primer i importantíssim pas que no pot desaparèixer amb l’exposició. És del tot necessari que se n’editi un catàleg complert.

La ciutat no es pot permetre el luxe de dilapidar tanta feina ben feta, d’ignorar un esforç tan gran i un resultat tan reeixit. Té el deure cultural i moral de preservar i fixar aquest fragment d’història.

Però sembla que no es farà. I un dia ho lamentarem.

Publicat el 20 de maig de 2016

fer escola (d'art)

No fa gaires anys, quan s’havia d’explicar el privilegi que vivia la comarca en l’àmbit de les Arts Visuals, al costat de l’Associació H (avui al capdavant d’ACVic, Centre d’Arts Contemporànies), del Dep. d’Expressions de la UVIC i de l’Escola Casa Masferrer, un dels puntals d’aquesta realitat era l’Escola d’Art de Vic. De les seves aules no només n’han sortit noms importants i representatius de l’art i el disseny, sinó també persones amb gust, interès i sensibilitat per als llenguatges artístics, sobretot per als contemporanis.

En aquests moments, quan fa divuit cursos que aquesta escola imparteix el Batxillerat Artístic (i cinc l’Escènic i Musical), és ben habitual trobar exalumnes d’aquests estudis com a professionals molt ben qualificats en camps molt diferents de les expressions artístiques: moda, disseny gràfic, joieria, fotografia, música, teatre, il·lustració, cinema, comissariat i crítica d’art, arts visuals... Això, a part d’altres activitats professionals no vinculades directament a les arts.

Naturalment, després del Batxillerat han fet estudis especialitzats, però és simptomàtic i gratificant veure com una modesta escola (sovint ignorada) ha sabut crear escola i va donant al país gent de la que el fa avançar i el fa més ric.

publicat el 8-05- 2015

crear escola

No fa gaires dies s’han clausurat a Vic dues exposicions singulars: “Un guixar insistent”, de Marta Juan, al Temple Romà, i “Papers en papers”, d’Aina Roca, a ACVic.

Aquí no correspon la crítica d’art. En parlem perquè aquestes dues exposicions tenen una particularitat especial: es tracta del treball de fi d’estudis de les seves autores, fins ara estudiants a l’Escola d’Art de Vic.

En diverses disciplines és habitual presentar en públic treballs de fi de carrera. No és tan habitual, però, que tinguin la qualitat i el registre dels més exigents treballs professionals. I en aquests dos casos no es tracta de temptejos o d’obres vacil·lants, sinó d’Art en majúscules, en els plantejaments, en el cos teòric, en el procés i en el resultat final.

I en això l’Escola d’Art de Vic té un paper essencial. Des de 1980 com a “Escola d’Arts i Oficis“, ha anat forjant generacions de professionals artesans i artistes amb un gran pes en el panorama dels seus respectius àmbits.

S’ha dit molt que Vic és el Liverpool català per la quantitat i qualitat dels músics que ha generat. És hora de reivindicar-se també en el món de les arts. Reivindicar-se sobretot a la mateixa ciutat i comarca, que semblen ignorar què hi ha al voltant del claustre de Sant Domènec.

Publicat el 6 - 07 - 2012