S. S. M.: l’oblit de la memòria

No hi ha avenç si el camí fet és devorat pels esbarzers de l’oblit.
 

Aquesta sentència, de no recordo qui, va revenir fa pocs dies en visitar el Parc de Segimon Serrallonga, davant la Torre dels Frares, al Campus de la Universitat de Vic.

L’abril de 2003, un any després de la mort de l’humanista, poeta, traductor i mestre Segimon Serrallonga, un dels intel·lectuals més lúcids i fondos de la nostra cultura, la ciutat de Vic li dedicà aquest espai urbà.

Dissenyat per Anton Granero, el parc va ser una mostra de com fer un homenatge en un espai públic sense haver de posar “estàtues”. Contemporani, elegant i subtil: exemplar. Un exemple que malauradament la ciutat no ha seguit mai més.

Actualment els bancs de ciment que formen les tres inicials del poeta estan bruts, pintats, i els seus racons amaguen restes d’haver-hi menjat i begut. De les deu plaques de bronze gravades amb les Deu tankes de la memòria, només en queden quatre o cinc, amagades per l’herba. Per sort, el pedró que glossa la seva figura i on hi ha reproduït el “manifest als joves escriptors” encara és prou llegible.

L’abandó i la incúria són evidents. Aquest és l’homenatge que la ciutat fa al poeta? 

No hi ha homenatge si es deixa podrir l’ofrena; tan sols hi pot haver menyspreu.

publicat el 16 de desembre de 2016

fer escola (d'art)

No fa gaires anys, quan s’havia d’explicar el privilegi que vivia la comarca en l’àmbit de les Arts Visuals, al costat de l’Associació H (avui al capdavant d’ACVic, Centre d’Arts Contemporànies), del Dep. d’Expressions de la UVIC i de l’Escola Casa Masferrer, un dels puntals d’aquesta realitat era l’Escola d’Art de Vic. De les seves aules no només n’han sortit noms importants i representatius de l’art i el disseny, sinó també persones amb gust, interès i sensibilitat per als llenguatges artístics, sobretot per als contemporanis.

En aquests moments, quan fa divuit cursos que aquesta escola imparteix el Batxillerat Artístic (i cinc l’Escènic i Musical), és ben habitual trobar exalumnes d’aquests estudis com a professionals molt ben qualificats en camps molt diferents de les expressions artístiques: moda, disseny gràfic, joieria, fotografia, música, teatre, il·lustració, cinema, comissariat i crítica d’art, arts visuals... Això, a part d’altres activitats professionals no vinculades directament a les arts.

Naturalment, després del Batxillerat han fet estudis especialitzats, però és simptomàtic i gratificant veure com una modesta escola (sovint ignorada) ha sabut crear escola i va donant al país gent de la que el fa avançar i el fa més ric.

publicat el 8-05- 2015

shakespeare en català

 No hi ha dubte que William Shakespeare és un dels clàssics indiscutibles de la cultura occidental. Aquests dies, en el Festival Shakespeare de Mataró s’han presentat dues novetats editorials relacionades amb ell.

Per un cantó, el llibre de l’anglesa Helena Buffery, Shakespeare en català, un exhaustiu estudi de la recepció de Shakespeare a Catalunya i de les causes que fan que la catalana sigui una de les cultures més shakespearianes del món. Un treball fet amb una mirada objectiva i d’alta volada analítica.

Per altra banda, la traducció dels Sonets de Shakespeare, la quarta traducció al català del sonets complets. Feta per Txema Martínez, ens ofereix un Shakespeare actual, vital, sensual i sexual, amb una altíssima qualitat poètica i de traducció que li valgué el 6è Premi Jordi Domènech de traducció de poesia.

Tots dos llibres han estat editats per Eumo, l’editorial de la Universitat de Vic. Fins ara Eumo ha dut una política editorial imprescindible, que ha permès editar aquests volums. Però, tal com es presenta la “nova universitat”, tothom dubta si a partir d’ara serà possible una política editorial universitària com la que ha portat des de 1979, avançada, modèlica i amb un alt compromís amb la cultura, la investigació i el país.

16 - 07 - 2010

ubi sunt?

No fa pas tant de temps que Segimon Serrallonga proposà l’emblema de la Universitat de Vic: "Esmerçar la vida al servei de la ciència i la comunitat", un vers de Lucà, juntament amb la “A” de Carlemany, el creador de l’Europa Occidental i dels conceptes culturals i identitaris que la sostenen.

Un emblema que és reflex de la idea essencial de la Universitat des dels seus inicis: Un centre dinàmic i actiu de cultura, ensenyament, ciència i humanisme, arrelat a la societat i capdavanter en les seves inquietuds i avenços; un centre, per tant, amb un compromís total amb el saber i l’humanisme com a fonament de la societat i amb una absoluta voluntat de servei públic.

A més, l’emblema suposa un compromís personal amb aquests ideals; radical, lluny de servilismes econòmics, partidistes o d’altres interessos. “Esmerçar la vida”, diu.

Vist el que passa, i per respecte a alguna cosa que està molt per sobre de tots ells, convindria que els que es perfilen com a nous regents de la Universitat de Vic canviessin l’emblema. La hipocresia de conservar-lo seria massa sarcasme. Qualsevol publicista, assessor de imatge o expert en autoajuda els en pot donar un de més adequat: vistós, enganyador i ben buit, com un anunci o un simple eslògan de partit polític.

18 - 06 - 2010