Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reflexió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reflexió. Mostrar tots els missatges

divendres, 22 de febrer del 2019

Tresors ocults


No solen estar a l’abast del públic, però molt sovint caldria que hi fossin. Parlo de treballs acadèmics dels nivells de Batxillerat i superiors (treballs de recerca, tallers de diferents especialitats, treballs de màster...).
Naturalment, n’hi ha de qualitats ben diferents; depèn de la dedicació del centre, dels alumnes i dels professors tutors; però és clar que entre aquests treballs s’hi troben peces ben dignes de ser conegudes per tothom; tant treballs teòrics d’investigació i reflexió com treballs pràctics d’arts visuals, teatre, dansa, música, cinema... També és cert que hi ha centres que els plantegen i els difonen com a propaganda pròpia; però no parlem d’això, parlem de treballs rigorosos, fets amb una gran dedicació, molts d’ells amb un nivell superior al que se’ls suposaria.
De la mateixa manera que hi ha la possibilitat de consultar les tesis de doctorat, s’haurien de posar a disposició pública els treballs excel·lents d’aquests altres nivells, tant si es tracta d’investigació com de creació. Perquè poden interessar a algú, per la satisfacció dels autors, perquè són contribucions a la cultura i al saber, perquè cal dignificar-los. I perquè fent-ho prestigiem i dignifiquem l’ensenyament i la gent que el dignifica.

publicat el 28 de desembre de 2018

diumenge, 25 de març del 2012

P. 3.0

No sé si era cert o no, però el 29 de setembre, dia de la vaga general, alguns mitjans d'informació s'omplien la boca dient que per primera vegada un gran esdeveniment s'oferia en "periodisme 3.0"; és a dir, narrat amb les aportacions de testimonis mitjançant les noves tecnologies i les xarxes socials.


Fins aquí, molt bé (se sposa); però més enllà de la novetat hi ha alguns punts de reflexió que no s'han sentit prou --o no s'han sentit gens-- de les mateixes boques triomfalistes.


Certament, moltes persones, a través dels telèfons mòbils, del twitter, dels facebook i d'altres tecnologies, van aportar les seves impressions i els seus testimonis amb veu, text i imatge. Però també és cer que no va suposar res més que tenir més informació i, amb ella, més dificultats de calibrar-ne l'objectivitat, la veracitat i la representativitat.


El fet va servir per evidenciar i potenciar una de les derives del periodisme actual, perillosa, propiciada per les noves tecnologies: molta informació, fragmentada, no contrastada, no representativa, no valorada ni jutjada i, sobretot, donada com a global o completa i sense crítica ni comentaris. I tots contents de tan moderns com som.


Per anar enrere, per no saber-la gestionar, no calia tanta tecnologia.




05 - 11 - 2010