Art a l'escola

Art a l’escola

No sé si vostès han pogut veure en algun mitjà informatiu o en les xarxes socials la imatge de l’Aula Magna de la Universitat de Vic plena de nens −i nenes. La imatge d’un espai universitari ocupat per infants és alhora sorprenent i encoratjadora.

Es tractava de la presentació dels treballs de les escoles participants en el programa “Art i Escola” impulsada per ACVic amb el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona i altres entitats, col·lectius i particulars.

Un programa que trenca motlles, mites i inèrcies i des de fa sis anys fa entrar l’art i l’art contemporani a les aules, des de les escoles bressol fins a secundària, implicant de manera essencial el professorat (aquest any, 31 escoles i més de 3.300 alumnes), i que s’allarga en el temps amb unes “maletes educatives” d’activitats.

L’art com a motor de projectes transversals que impliquen diferents àrees, l’art com a educació de llenguatges i pensaments contemporanis i com a estímul d’aprenentatge.

Estímuls en tots els àmbits. Com deia en una entrevista al “Més Osona” Bruna Dinarès, una de les responsables, en aquesta edició el projecte fins i tot ha fet replantejar moltes metodologies d’aula.

Qui digui que l’art contemporani és estèril o que ACVic és una capelleta, és ben cec o no hi vol veure.

publicat el 5 de maig de 2017

Adoberies, ACVic, etc.

No és la primera vegada que ACVIC posa la mirada a les Adoberies. Fa pocs dies, per segon any consecutiu estudiants, arquitectes i urbanistes van centrar les seves reflexions, anàlisis i propostes a repensar-les dins la QUAM, un dels programes estrella internacionals d’ACVIC dirigit per Ramon Parramon, en col·laboració amb el Màster sobre paisatge i patrimoni que dirigeix el reputat i innovador geògraf Francesc Muñoz a la UAB. 

En la presentació de les conclusions es van posar de manifest el rigor, la creativitat i el realisme del treball dels participants vinguts d’arreu del món.

A partir d’aquí vénen reflexions i preguntes, una de les quals és: De quina manera l’Ajuntament de Vic tracta ACVIC (un centre públic amb alta participació municipal)? De quina manera tracta un Centre que li ofereix tants regals com aquest?

Fa l’efecte que ACVIC és un estrany per a molts membres del consistori, i sembla que ni el mateix Ajuntament no se’l mira amb els ulls amb què hauria de fer-ho. Des de l’art, el Centre actua en pedagogia i educació, integració social, urbanisme, interacció amb el barri, en projectes internacionals...

Però els esforços per sobreviure li són excessius. Si amb tantes dificultats fa el que fa, què no faria amb un tracte més just?

Publicat el 4 de novembre de 2016

fer escola (d'art)

No fa gaires anys, quan s’havia d’explicar el privilegi que vivia la comarca en l’àmbit de les Arts Visuals, al costat de l’Associació H (avui al capdavant d’ACVic, Centre d’Arts Contemporànies), del Dep. d’Expressions de la UVIC i de l’Escola Casa Masferrer, un dels puntals d’aquesta realitat era l’Escola d’Art de Vic. De les seves aules no només n’han sortit noms importants i representatius de l’art i el disseny, sinó també persones amb gust, interès i sensibilitat per als llenguatges artístics, sobretot per als contemporanis.

En aquests moments, quan fa divuit cursos que aquesta escola imparteix el Batxillerat Artístic (i cinc l’Escènic i Musical), és ben habitual trobar exalumnes d’aquests estudis com a professionals molt ben qualificats en camps molt diferents de les expressions artístiques: moda, disseny gràfic, joieria, fotografia, música, teatre, il·lustració, cinema, comissariat i crítica d’art, arts visuals... Això, a part d’altres activitats professionals no vinculades directament a les arts.

Naturalment, després del Batxillerat han fet estudis especialitzats, però és simptomàtic i gratificant veure com una modesta escola (sovint ignorada) ha sabut crear escola i va donant al país gent de la que el fa avançar i el fa més ric.

publicat el 8-05- 2015

crear escola

No fa gaires dies s’han clausurat a Vic dues exposicions singulars: “Un guixar insistent”, de Marta Juan, al Temple Romà, i “Papers en papers”, d’Aina Roca, a ACVic.

Aquí no correspon la crítica d’art. En parlem perquè aquestes dues exposicions tenen una particularitat especial: es tracta del treball de fi d’estudis de les seves autores, fins ara estudiants a l’Escola d’Art de Vic.

En diverses disciplines és habitual presentar en públic treballs de fi de carrera. No és tan habitual, però, que tinguin la qualitat i el registre dels més exigents treballs professionals. I en aquests dos casos no es tracta de temptejos o d’obres vacil·lants, sinó d’Art en majúscules, en els plantejaments, en el cos teòric, en el procés i en el resultat final.

I en això l’Escola d’Art de Vic té un paper essencial. Des de 1980 com a “Escola d’Arts i Oficis“, ha anat forjant generacions de professionals artesans i artistes amb un gran pes en el panorama dels seus respectius àmbits.

S’ha dit molt que Vic és el Liverpool català per la quantitat i qualitat dels músics que ha generat. És hora de reivindicar-se també en el món de les arts. Reivindicar-se sobretot a la mateixa ciutat i comarca, que semblen ignorar què hi ha al voltant del claustre de Sant Domènec.

Publicat el 6 - 07 - 2012

elogi de J. C.

No és una exposició habitual. És part d’un treball de molts mesos, encara no acabat, que ha implicat tot un barri (o una ciutat) cap a la cohesió, la integració, l’aprenentatge, la memòria i la creació.

Jordi Canudas, després dels grans projectes duts a terme a Barcelona, al Raval en remodelació (1995 - 2005, amb I. Banal) i al Mercat de Sant Antoni abans de les obres (2007 - 2009), ha tornat al barri on va créixer per a realitzar-hi un treball de dimensions artístiques i socials tan grans com les d’aquells, en un treball “en i amb el lloc” que l’ha dut a mobilitzar gent, grups, associacions, escoles, serveis municipals... Un treball ampli i profund, reflexiu i emotiu, que ja ha deixat empremta en el lloc i en els participants.

Cal fer l’elogi d’aquestes persones i col·lectius que des d’àmbits ben diferents treballen amb una voluntat comuna: construir una societat on regnin la bellesa i la veritat i, per tant, la llibertat i la justícia. I l’art ha estat en aquesta lluita des de sempre i per camins ben diferents, camins que avui dia toquen la sociologia, la pedagogia i l’anàlisi o l’acció socials, els temes de treball del Centre ACVic, que acull la iniciativa i l’exposició. Visitar-la és remoure cervell i el cor. I d’això es tracta.

01 07 - 2011

ACVIC

No sempre és fàcil que els projectes arribin a port. Per molt que els estaments implicats tinguin el mateix objectiu i la voluntat d’assolir-lo, sovint apareixen les traves més impensades, que alenteixen, dificulten o impossibiliten el procés.

Per això és una bona notícia l’arrencada definitiva d’ACVIC, el Centre d’Art i Creació Contemporànies de Vic, amb la designació del seu director Artístic. No només per la vida cultural del país, sinó també perquè és el resultat de més de cinc anys de col·laboració entre l’Associació H, el Departament de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament de Vic.

Rere aquest projecte hi ha un treball de vint anys de l’Associació H, hi ha un projecte de xarxa de Centres d’Art de la Generalitat i hi ha un projecte en política cultural de Vic.

I, sobretot, rere aquestes institucions hi ha persones concretes, amb nom i cognoms, que han cregut en el projecte i moltes de les quals han anat més enllà de les seves estrictes obligacions professionals per tal d’arribar a aquest final.

És a dir: una realitat social viva i activa, uns estaments públics que la potencien i l’assumeixen i moltes voluntats i esforços individuals. I això és, en definitiva, el que justifica i possibilita projectes com aquest i fa avançar el país.

21 - 05 - 2010