fer escola (d'art)

No fa gaires anys, quan s’havia d’explicar el privilegi que vivia la comarca en l’àmbit de les Arts Visuals, al costat de l’Associació H (avui al capdavant d’ACVic, Centre d’Arts Contemporànies), del Dep. d’Expressions de la UVIC i de l’Escola Casa Masferrer, un dels puntals d’aquesta realitat era l’Escola d’Art de Vic. De les seves aules no només n’han sortit noms importants i representatius de l’art i el disseny, sinó també persones amb gust, interès i sensibilitat per als llenguatges artístics, sobretot per als contemporanis.

En aquests moments, quan fa divuit cursos que aquesta escola imparteix el Batxillerat Artístic (i cinc l’Escènic i Musical), és ben habitual trobar exalumnes d’aquests estudis com a professionals molt ben qualificats en camps molt diferents de les expressions artístiques: moda, disseny gràfic, joieria, fotografia, música, teatre, il·lustració, cinema, comissariat i crítica d’art, arts visuals... Això, a part d’altres activitats professionals no vinculades directament a les arts.

Naturalment, després del Batxillerat han fet estudis especialitzats, però és simptomàtic i gratificant veure com una modesta escola (sovint ignorada) ha sabut crear escola i va donant al país gent de la que el fa avançar i el fa més ric.

publicat el 8-05- 2015

ni ensenyar ni educar (18)

No han escapat a ningú els despropòsits en les proves de Selectivitat d’aquest any (dels quals ningú no ha demanat disculpes). Però aquest no ha estat ni és l’únic problema. La Selectivitat en ella mateixa i les reglamentacions de l’accés a Estudis Superiors (i també als Estudis Mitjans) estan plenes d’injustícies, contradiccions i absurds que van en detriment del mateix sistema educatiu, de la qualitat de l’ensenyament i de la formació dels joves.

Un exemple:

Als Estudis Superiors d’Imatge té preferència a entrar-hi qualsevol alumne procedent d’un Cicle Tècnic de Grau Mitjà, sigui quina sigui la seva nota. De manera que un alumne provinent d’un Grau Mitjà amb un cinc de nota mitjana passarà al davant d’un alumne provinent del Batxillerat Artístic amb una mitjana d’excel·lent amb matrícula.

Com que són uns estudis amb molta demanda, a la pràctica resulta que els alumnes del Batxillerat en són exclosos, tot i que els Centres els voldrien per a poder realitzar uns estudis de perfil més variat i més creatiu i, en justícia, prefereixen els alumnes més brillants.

Amb aquesta reglamentació es desmantella l’ensenyament públic i es priva de formació a alumnes excel·lents que no poden accedir a estudis privats.

I aquest només és un exemple.

publicat el 12 - 07 - 2013

ni educar ni ensenyar (15)

No arribem a adonar-nos realment de les conseqüències devastadores de l’aplicació de la llei d’educació amb què amenaça el PP. Alguns dels aspectes més rellevants o més difosos n’amaguen d’altres que són igualment fonamentals pel futur del nostre país, de la nostra gent i de la nostra cultura (tres conceptes que són el mateix).

Un d’aquests despropòsits és la voluntat de suprimir la línia escènica i musical del Batxillerat. És a dir: es vol negar la possibilitat d’articular els coneixements i la formació sobre l’eix de les arts del teatre i de la música, com si no en fossin dignes o com si no en fossin tan capaces com ho són les arts visuals, la tecnologia o la ciència.

És a dir: als nostres joves que es volen dedicar a la música o a les arts escèniques se’ls vol negar una educació que es basi en els seus interessos i aficions, se’ls vol negar una formació que els permeti fonamentar teòricament aquestes activitats i créixer amb elles.

És a dir: es considera que això de la música i el teatre no és gaire res més que un passatemps o un entreteniment.

És a dir: es menyspreen les arts, o no s’hi creu (o els fan por).

És a dir: no es volen músics ni gent de teatre amb el pòsit cultural que cal.

És a dir: es nega l’educació, es nega la cultura.

publicat el 28-12-2012