Tresors ocults

No solen estar a l’abast del públic, però molt sovint caldria que hi fossin. Parlo de treballs acadèmics dels nivells de Batxillerat i superiors (treballs de recerca, tallers de diferents especialitats, treballs de màster...).

Naturalment, n’hi ha de qualitats ben diferents; depèn de la dedicació del centre, dels alumnes i dels professors tutors; però és clar que entre aquests treballs s’hi troben peces ben dignes de ser conegudes per tothom; tant treballs teòrics d’investigació i reflexió com treballs pràctics d’arts visuals, teatre, dansa, música, cinema... També és cert que hi ha centres que els plantegen i els difonen com a propaganda pròpia; però no parlem d’això, parlem de treballs rigorosos, fets amb una gran dedicació, molts d’ells amb un nivell superior al que se’ls suposaria.

De la mateixa manera que hi ha la possibilitat de consultar les tesis de doctorat, s’haurien de posar a disposició pública els treballs excel·lents d’aquests altres nivells, tant si es tracta d’investigació com de creació. Perquè poden interessar a algú, per la satisfacció dels autors, perquè són contribucions a la cultura i al saber, perquè cal dignificar-los. I perquè fent-ho prestigiem i dignifiquem l’ensenyament i la gent que el dignifica.

publicat el 28 de desembre de 2018

cap a la paperera

No és clar quan va començar, però ara hi estem immersos del tot. Fa uns anys el més important era tenir iniciatives i dur-les a terme, tant en el camp professional com en els àmbits cívics i altruistes. I tant important com això eren els resultats efectius d’aquestes actuacions, el seu abast i la seva fecunditat. I prou.

Però ara no. Des de les administracions públiques s’ajuden i es tutelen aquestes actuacions i ha augmentat, per tant, el control que hi exerceixen.

De manera que avui pràcticament tothom qui realitza alguna activitat o altra està desbordat, aclaparat i col·lapsat per tanta paperassa com se li exigeix.

Des de l’alta investigació científica fins a les comissions de festes de barri, passant per l’ensenyament o la cultura, la realitat és que la paperassa demana més dedicació i esforços que l’activitat realitzada.

Calen urgentment reflexions, anàlisis i esmenes sobre aquest fet que, a més, indica la gran distància que hi ha entre la gent que “fa coses” i les administracions que tenen a sobre; desconeixement que provoca aquest control absurd, que es basa en uns indicadors i que té unes característiques que mostren, a més, que l’objectiu de les administracions no és cap tutela sinó la justificació de la pròpia administració.

09 - 03 - 2012

ni ensenyar ni educar (13)

 No gaire abans que TV3 engegués un programa de lloança als mestres (del qual no opino), el govern d’Espanya començava a enderrocar bona part d’un sistema educatiu que s’aguanta només per la voluntat i la tenacitat de mestres i professors d’actuar amb tant de rigor i serenitat com poden malgrat les polítiques educatives i contra les administracions que els haurien de facilitar la feina.

¿Serà millor la formació amb un any més de Batxillerat però un any menys de Secundària? A més, els Centres poden donar només etapes senceres, i el pas de l’actual 4t d’ESO a Batxillerat col·lapsarà la pública i buidarà la concertada.

¿Per què canviar l’actual “Educació per a la ciutadania”, que ensenya a pensar? Quines creences vol inculcar el PP?

Els complements salarials dels mestres i els diners per als Centres aniran en funció dels resultats acadèmics. Quin objecte té? I quines conseqüències?

I no parlem de l’amenaça directa a la immersió lingüística.

Paral·lelament, a la UAB el 40% de la retallada es concentra a la facultat de Filosofia i Lletres, i farà caure uns equips d’investigació que estan al capdamunt dels rànquings de qualitat europeus.

Educació i investigació van pel pedregar. I algú pensa que així el país anirà la mar bé. (Anirà cap a on?)

10 - 02 - 2012