Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alumne. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris alumne. Mostrar tots els missatges

divendres, 22 d’abril del 2016

llibres de text?


No és un tema d’actualitat, però potser per això és bo de parlar-ne ara.

En el procés imparable d’infantilització dels joves (per no dir “cretinització”) hi juguen un paper fonamental els llibres de text.

La majoria de llibres de text són pensats perquè el professor no hagi de treballar i, perquè, si vol, no s’hagi de preparar gaire les classes; són pensats per sistemes d’ensenyament i aprenentatge caducs i obsolets; tracten els alumnes, fins a cursos preuniversitaris, com a nens sense autonomia, sense capacitat de decisió, ni de comprensió textual, ni de síntesi, ni de discerniment d’allò que és important i allò que no; omplen les pàgines amb fotografies i imatges que no només són inútils sinó que els alumnes s’hi haurien de sentir insultats en la seva intel·ligència. I tot això els fa immoralment cars.

El més normal és que un alumne arribi a la universitat sense haver hagut de fer cap esforç mental o instrumental sobre un text més o menys teòric; arriben a la universitat sense haver hagut mai de llegir ni treballar un article ni un fragment d’un assaig.

I el més greu és que si un professor vol un llibre (d’història de la literatura, per exemple) assequible als joves i que els tracti com a adults, no el trobarà; no existeix.

I així ens va.


publicat el 12 de febrer de 2016

dissabte, 26 de gener del 2013

ni educar ni ensenyar (16)


No sembla haver-hi una direcció gaire clara en les darreres decisions del Departament d’Ensenyament. Ara es recomana als professors que ensenyin les matèries a base d’exercici pràctics sobre elements de l’entorn proper a l’alumne. Sorpresa! Novetat! Des dels primers moments de la renovació pedagògica d’aquest país, que podríem situar als anys seixanta, aquesta ha estat una premissa bàsica, programàtica i practicada arreu.

A què ve, doncs, ara? L’objectiu no és cap altre que fer que els alumnes catalans treguin millors puntuacions en les proves de l’informe PISA. És a dir: No cal que aprenguin, sinó només que aprovin uns exàmens europeus i ens facin quedar bé.

En lloc de tants consells, potser l’aprenentatge dels alumnes seria millor si hi hagués més mestres, menys alumnes a les aules, mestres de reforç, currículums més racionals i les condicions mínimes que mestres i pares reclamen insistentment.

Una altra obsessió del Departament d’Ensenyament és l’augment d’hores de classe, com si això fos garantia d’alguna cosa; i especialment les de matemàtiques, com si fossin l’únic camí per a desenvolupar la intel·ligència, la capacitat cognitiva, l’esperit crític i tots els aprenentatges, coneixements i habilitats que es demanen a l’escola. Amén.


Publicat el 25 - 01 - 2013

dissabte, 24 de març del 2012

ni ensenyar ni educar (1)



No ens deixen ensenyar. Ni educar. Així de ras i curt i contundent: El sistema educatiu cada vegada posa més difícil, si no impossible, la tasca de l’educador i del pedagog. Parlo sobretot del que conec, d’allò que ara en diuen “Educació Secundària Postobligatòria”.

Venim d’un món educatiu que per la seva estructura, la seva tradició i la seva gent podia haver estat realment interessant, engrescador i fins i tot modèlic. Només faltava entendre-ho i potenciar-ho, fer créixer aquell germen. Però no. Cada any que passa són més grans i més contundents les traves a poder fer unes classes vives i viscudes.

¿Com es pot transmetre passió, desig de saber i amor al coneixement si s’està sota l’espasa de Damocles d’un examen com la selectivitat (absolutament inútil i sobrer), de l’obligació de complir un programa sovint indefensable, de l’exigència d’establir al setembre un programa de tot el curs que s’ha de complir escrupolosament, de la burocràcia i les traves que posa el mateix departament d’ensenyament?

¿Com es pot ensenyar de debò dins un sistema que posa el despatx per davant de l’aula, l’inspector per davant de l’alumne, la rutina per davant de la creativitat, la llei per davant de la realitat i la vida?

La resposta és simple: No es pot.


12 - 09 - 2008