No és un tema d’actualitat, però potser
per això és bo de parlar-ne ara.
En el procés imparable
d’infantilització dels joves (per no dir “cretinització”) hi juguen un paper
fonamental els llibres de text.
La majoria de llibres de text són
pensats perquè el professor no hagi de treballar i, perquè, si vol, no s’hagi
de preparar gaire les classes; són pensats per sistemes d’ensenyament i
aprenentatge caducs i obsolets; tracten els alumnes, fins a cursos
preuniversitaris, com a nens sense autonomia, sense capacitat de decisió, ni de
comprensió textual, ni de síntesi, ni de discerniment d’allò que és important i
allò que no; omplen les pàgines amb fotografies i imatges que no només són
inútils sinó que els alumnes s’hi haurien de sentir insultats en la seva
intel·ligència. I tot això els fa immoralment cars.
El més normal és que un alumne arribi a
la universitat sense haver hagut de fer cap esforç mental o instrumental sobre
un text més o menys teòric; arriben a la universitat sense haver hagut mai de
llegir ni treballar un article ni un fragment d’un assaig.
I el més greu és que si un professor
vol un llibre (d’història de la literatura, per exemple) assequible als joves i
que els tracti com a adults, no el trobarà; no existeix.
I així ens va.
publicat el 12 de febrer de 2016
