Delejar l'aigua

No sé si podria ser una tesi gaire sòlida, però és una opinió darrerament compartida, i per això la voldria exposar.

Hi ha unes generacions que van créixer en un entorn lingüístic d’alta qualitat (lèxica, sintàctica, estructural, dialectal, musical, fonètica, conceptual...). Infants i joves que als anys 60 i 70 rebien la llengua, per exemple, del “Cavall fort”, de les bones traduccions o adaptacions de les novel·les clàssiques, dels primers cantautors i adaptadors de cançó d’autor, dels cançoners de muntanya, de cançons infantils, de les cançons i pregàries del món cristià, de gravacions (en vinil) de contes... Un entorn lingüístic majoritàriament excel·lent, complex i assequible, sense complexos i que facilitava un aprenentatge lingüístic progressiu.

Un entorn que s’ha anat substituint per un altre de més pobre, incoherent, reduccionista, insensible, alterat en fonètica ortofonia i elocució, molt assimilat lèxicament i estructuralment a altres llengües, i massa sovint amb la incorrecció com a norma i socialment acomplexat.

La llengua se salva en els parlants, i la llengua dels parlants és la que reben. Mirant quina llengua reben els nostres nens i joves veurem quina llengua tindrem en el futur. I aquest futur no és gens afalagador.

publicat el 19 de maig de 2017

ni educar ni ensenyar (21)

No se salvarà la llengua només amb la independència. Caldran lleis, usos i actituds molt ben portades per a assegurar la pervivència del català. No és una especulació, ho diuen els sociolingüistes, els sociòlegs i els lingüistes. Diguin el que diguin els polítics, aquest és l’únic diagnòstic creïble i amb fonament, el diagnòstic dels especialistes en la matèria.

Però si se salvés la llengua, en quin estat perviuria? És evident la degradació que sofreix en les seves estructures més profundes i definitòries; l’assimilació al castellà és molt més ràpida i intensa del que podria semblar (i això també ho diuen els especialistes).

Per això és tan preocupant la formació lingüística dels mestres, la correcció amb què parlen als nens. Molts pares estan alarmats perquè la influència de l’escola està deseducant lingüísticament els seus fills, que es contaminen de les irregularitats de la parla dels mestres (i també de les dels altres nens, als quals els mestres no volen o no saben corregir). Alhora, els professors de les facultats d’educació estan alarmats per la desídia i la incúria lingüística dels futurs mestres, que no volen ser corregits ni corregir-se.

Això és així, sens dubte. No és cap exageració. I, indubtablement, és clar on ens porta.

 publicat el 27 d'octubre

Espai Mallorca

No es coneix cap país els governants del qual s’obstinin sistemàticament a atacar-ne la llengua i la cultura amb l’objectiu claríssim (mai explicitat) del genocidi lingüístic i cultural. No es coneix una situació com la de les Balears en aquests moments. Bé, sí; se’n coneix una altra: la del País Valencià.

Mentre assaja d’acomplir el seu objectiu en tots els fronts possibles a l’interior (cultura, educació, justícia, administracions, política lingüística...), el “govern” de Bauzà vol rematar la feina a l’exterior.

Per això ja feia un quant temps que, aliat amb la crisi del món editorial, mantenia agonitzant l’Espai Mallorca, fins que ara n’ha dictat el tancament definitiu per al 5 de novembre.

Fa quinze anys que l’Espai Mallorca és una excel·lent ambaixada cultural de les Illes al Principat i més que una llibreria-bar-botiga-sala d‘art; és un centre cultural de primer ordre amb una programació modèlica i una gran afluència de públic.

És el vincle cultural més eficaç i fructífer entre les Balears i el Principat. Per això el volen tancar.

Busqueu la plataforma que el vol salvar al facebook (critsirenou perl’espaimallorca) o al twitter (@critsirenou) i doneu-li un cop de mà, o una firma. En aquest vaixell a punt d’enfonsar-se hi anem tots.

publicat el 2 - 10 - 2012

Quines raons de fons?

No recordo exactament quin polític català va dir la frase. Era en motiu de la darrera sentència del Tribunal Suprem contra el català, la que l’anul·la com a llengua vehicular en l’ensenyament de tres a sis anys i anul·la dedicar una atenció al seu aprenentatge per part de l’alumnat estranger.

La frase era: “No és un atac contra el català, és simplement la regularització de la situació bilingüe”.

Millor no recordar-ne el nom, del polític. Caldria dir-li que consulti a qualsevol batxiller, que llegeixi un manual de sociolingüística, o que parli amb algun sociolingüista (que no estigui a sou de cap partit).

Tothom que hagi llegit una mica sap que això que ell en diu “simplement” la regularització de la situació bilingüe, és un dels principals agents de la substitució lingüística, de la desaparició d’una llengua. És a dir: aquest senyor defensa un atac directe a la llengua.

Com pot ser que el portaveu oficial d’un partit digui un disbarat com aquest?

Només es pot explicar per ignorància o per mala fe. I hem de suposar que no és ruc o bé que té assessors que el poden informar. O que podria haver rectificat.

Si no és ignorància, aleshores, què hi ha al darrere d’aquesta afirmació? Quines raons de fons? Per què enganya i es vol autoenganyar?

Publicat el 13 - 07 - 2012

I el Tribunal d'Estrasburg?

No queda clar si la darrera acció promoguda pel PP contra la llengua catalana té com a objectiu desviar l’atenció que mereixen els escàndols políticofinancers que protagonitza o esgarrapar quotes de popularitat i vots, ara que els van a la baixa i que el partit jo no és tan imprescindible com es pensaven.

El fet és que el PP va fer una petició oficial al President i als membres del Govern de la Generalitat perquè en les seves intervencions públiques alternessin l’ús del català i el del castellà.

Sigui una cortina de fum políticament rendible o una acció independent i amb objectius propis, el fet és que una vegada més ens trobem que des d’un partit polític legal es promou una acció adreçada directament a accentuar la diglòssia en què viu el català −i, per tant, a accelerar la seva desaparició− o, com a mínim, a pertorbar la convivència lingüística. No hem arribat als extrems, ja genocides, del PP al País Valencià o a les Illes, però ens hi anem acostant.

Sembla que aquestes accions no es puguin combatre amb raons o arguments; ni científics (prou que en té la sociolingüística, però la ignoren i la menyspreen), ni polítics ni legals, ja que no escolten res que no s’acordi al seu objectiu contra la llengua.

Però es poden combatre i s’han de combatre. Cal.

publicat l'1 - 06 - 2012

estruços

No es podria concebre un candidat a president que en els debats electorals parlés de qualsevol tema (economia, urbanisme, sanitat...) sense haver-se assessorat amb especialistes i sense tenir en compte les investigacions i els estudis sobre les matèries de què parla.

Però, ja se sap, a vegades allò que diu la ciència, el que diuen els especialistes, no convé als polítics i per això en prescindeixen impunement.

En el debat televisiu de les darreres eleccions, quan es parlava de la situació lingüística del país i de política lingüística, ni un candidat, ni un, no va posar sobre la taula cap argument fonamentat en el que diu la sociolingüística, que és la ciència que estudia aquests fenòmens i que tots els alumnes de batxillerat coneixen mínimament. Es van perdre dient barbaritats sense cap idea ni de política ni de sociolingüística.

És clar, parlem de llengua, i aquí la ciència es retira per deixar lloc a la demagògia, per no esverar el personal ni perdre vots. El que diuen els sociolingüistes des de fa molts anys i les solucions que proposen, no agrada als polítics, els fa por. Per això prefereixen amagar el cap sota l’ala i contemplar com es van complint les prediccions dels manuals, etapa rere etapa, cap a la substitució lingüística.

17 - 12 - 2010

prioritats (3)

No hi ha ningú que es cregui responsable de la situació de la llengua, ningú no creu tenir cap paper en l’indispensable procés de normalització. Ni polítics ni mitjans de comunicació, ningú. Uns diran que encara que vulguin no hi poden incidir; uns altres, més cínics, diran que la llengua fa el seu “curs natural” i que no s’hi pot fer res (i en la “naturalitat” cal comptar-hi les accions polítiques directes d’acció o omissió?). I tots passaran la responsabilitat al govern, a la societat, a qualsevol que sigui “un altre”.

Igualment preocupant és el progressiu abandó de la consciència lingüística per part dels parlants. Si fa uns anys hi havia en tots els estaments una preocupació per la correcció en l’ús de la llengua, ara aquesta actitud ha donat pas a la incúria i a la negligència. Arreu: des dels mitjans de comunicació o les agències de publicitat fins a qualsevol àmbit d’ús públic o privat de la llengua (empreses, botigues, associacions, ajuntaments, escoles...).

La sociolingüística, que no enganya, diu que aquest és un altre símptoma de la fi d’una llengua. I la història, de la qual hauríem d’aprendre, ens ensenya el valor de la llengua en la reconstrucció nacional. Però aquí tothom té altres prioritats. Encara que siguin suïcides.

27 - 02 - 2009