Genocidi: A Estrasburg !

No és la primera vegada que diem que les relacions entre Catalunya i Espanya (polítiques, econòmiques, empresarials, culturals, socials i de tota mena) s’entenen i s’expliquen a la perfecció quan s’estudien sota l’òptica i amb els mètodes dels estudis colonials, de les relacions entre una colònia i la seva metròpoli.

Un cop normalitzada la paraula “independència” i el seu concepte, ara cal un altre pas per entendre la situació i començar-la a solucionar. Cal normalitzar les paraules i els conceptes de “colònia”, “metròpoli” i “colonització”. És un primer donat amb la força de les paraules.

Realment, només així es poden entendre les actuacions contra Catalunya i la irresponsabilitat política del govern espanyol (escollit democràticament; que no és sinònim de “democràtic”) i del partit que el té.

Hi ha, certament, una agressió als Països Catalans des dels fronts econòmic, lingüístic, educatiu, cultural i social. Assajada a València, descarada a les Balears i ara l’atac final al Principat. Es tracta d’acabar la feina que els Borbons i el franquisme van deixar a mig fer.

La via judicial contra els genocidis és sens dubte el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg. Allà és on ha d’anar la Generalitat a denunciar, i no pas a Madrid a reclamar a folls i a sords.

publicat el 14 - 12 - 2012

I el Tribunal d'Estrasburg?

No queda clar si la darrera acció promoguda pel PP contra la llengua catalana té com a objectiu desviar l’atenció que mereixen els escàndols políticofinancers que protagonitza o esgarrapar quotes de popularitat i vots, ara que els van a la baixa i que el partit jo no és tan imprescindible com es pensaven.

El fet és que el PP va fer una petició oficial al President i als membres del Govern de la Generalitat perquè en les seves intervencions públiques alternessin l’ús del català i el del castellà.

Sigui una cortina de fum políticament rendible o una acció independent i amb objectius propis, el fet és que una vegada més ens trobem que des d’un partit polític legal es promou una acció adreçada directament a accentuar la diglòssia en què viu el català −i, per tant, a accelerar la seva desaparició− o, com a mínim, a pertorbar la convivència lingüística. No hem arribat als extrems, ja genocides, del PP al País Valencià o a les Illes, però ens hi anem acostant.

Sembla que aquestes accions no es puguin combatre amb raons o arguments; ni científics (prou que en té la sociolingüística, però la ignoren i la menyspreen), ni polítics ni legals, ja que no escolten res que no s’acordi al seu objectiu contra la llengua.

Però es poden combatre i s’han de combatre. Cal.

publicat l'1 - 06 - 2012