SEM AL MIG

No hi ha cap error al títol. “Sem” és la 2a persona del plural del present d’indicatiu del verb “ésser” en el dialecte septentrional del català, el rossellonès; allò que aquí en diem “som”.

Hem de prendre consciència (molta més) que a Catalunya som al mig, que al nord dels Pirineus hi ha el Rosselló, i que allí la llengua i la cultura catalanes (les pròpies del país) es troben reduïdes a una folklorització xarona i residual en un estat preagònic difícil de remuntar malgrat un bon nombre de resistents.

De fet, una situació semblant és la que cerquen les polítiques del PP per al País Valencià i les Illes, i la que molts volen a Catalunya.

Aquests dies al Rosselló se senten frases com “Quan a Catalunya sigueu independents, podrem establir pactes sense traves i ens ajudareu a ressorgir”. Al costat de l’optimisme i el clam d’ajut d’aquestes opinions hi ha el clam i el pessimisme que des de València i Mallorca ens avisa que amb la futura independència de Catalunya corren el risc de ser abandonats a la seva dissort, justificat amb la “salvació” del Principat.

Som al mig d’un procés definitiu, i cal ser conscients de la situació de tots els Països Catalans, i conscients que, en això, o ens en sortim tots o tots ens enfonsarem, irremeiablement.

publicat el 13 - 06 - 2014

I el Tribunal d'Estrasburg?

No queda clar si la darrera acció promoguda pel PP contra la llengua catalana té com a objectiu desviar l’atenció que mereixen els escàndols políticofinancers que protagonitza o esgarrapar quotes de popularitat i vots, ara que els van a la baixa i que el partit jo no és tan imprescindible com es pensaven.

El fet és que el PP va fer una petició oficial al President i als membres del Govern de la Generalitat perquè en les seves intervencions públiques alternessin l’ús del català i el del castellà.

Sigui una cortina de fum políticament rendible o una acció independent i amb objectius propis, el fet és que una vegada més ens trobem que des d’un partit polític legal es promou una acció adreçada directament a accentuar la diglòssia en què viu el català −i, per tant, a accelerar la seva desaparició− o, com a mínim, a pertorbar la convivència lingüística. No hem arribat als extrems, ja genocides, del PP al País Valencià o a les Illes, però ens hi anem acostant.

Sembla que aquestes accions no es puguin combatre amb raons o arguments; ni científics (prou que en té la sociolingüística, però la ignoren i la menyspreen), ni polítics ni legals, ja que no escolten res que no s’acordi al seu objectiu contra la llengua.

Però es poden combatre i s’han de combatre. Cal.

publicat l'1 - 06 - 2012