ni educar ni ensenyar (21)

No se salvarà la llengua només amb la independència. Caldran lleis, usos i actituds molt ben portades per a assegurar la pervivència del català. No és una especulació, ho diuen els sociolingüistes, els sociòlegs i els lingüistes. Diguin el que diguin els polítics, aquest és l’únic diagnòstic creïble i amb fonament, el diagnòstic dels especialistes en la matèria.

Però si se salvés la llengua, en quin estat perviuria? És evident la degradació que sofreix en les seves estructures més profundes i definitòries; l’assimilació al castellà és molt més ràpida i intensa del que podria semblar (i això també ho diuen els especialistes).

Per això és tan preocupant la formació lingüística dels mestres, la correcció amb què parlen als nens. Molts pares estan alarmats perquè la influència de l’escola està deseducant lingüísticament els seus fills, que es contaminen de les irregularitats de la parla dels mestres (i també de les dels altres nens, als quals els mestres no volen o no saben corregir). Alhora, els professors de les facultats d’educació estan alarmats per la desídia i la incúria lingüística dels futurs mestres, que no volen ser corregits ni corregir-se.

Això és així, sens dubte. No és cap exageració. I, indubtablement, és clar on ens porta.

 publicat el 27 d'octubre

Espai Mallorca

No es coneix cap país els governants del qual s’obstinin sistemàticament a atacar-ne la llengua i la cultura amb l’objectiu claríssim (mai explicitat) del genocidi lingüístic i cultural. No es coneix una situació com la de les Balears en aquests moments. Bé, sí; se’n coneix una altra: la del País Valencià.

Mentre assaja d’acomplir el seu objectiu en tots els fronts possibles a l’interior (cultura, educació, justícia, administracions, política lingüística...), el “govern” de Bauzà vol rematar la feina a l’exterior.

Per això ja feia un quant temps que, aliat amb la crisi del món editorial, mantenia agonitzant l’Espai Mallorca, fins que ara n’ha dictat el tancament definitiu per al 5 de novembre.

Fa quinze anys que l’Espai Mallorca és una excel·lent ambaixada cultural de les Illes al Principat i més que una llibreria-bar-botiga-sala d‘art; és un centre cultural de primer ordre amb una programació modèlica i una gran afluència de públic.

És el vincle cultural més eficaç i fructífer entre les Balears i el Principat. Per això el volen tancar.

Busqueu la plataforma que el vol salvar al facebook (critsirenou perl’espaimallorca) o al twitter (@critsirenou) i doneu-li un cop de mà, o una firma. En aquest vaixell a punt d’enfonsar-se hi anem tots.

publicat el 2 - 10 - 2012

ni ensenyar ni educar (11)

No s’aturen als atacs a la llengua i a la cultura; al país. Sembla que el nacionalisme espanyol, animat per l’espectre polític al poder, hagi engegat una mena de batalla final. Com si la consigna fos: “allò que en segles no s’ha aconseguit amb la força, en anys s’aconseguirà amb la llei” (ignorant, o tenint molt clar, que “legal” i “just” no són conceptes sinònims ni coincidents).

I, és clar, l’ensenyament és un dels camps de batalla essencials d’aquesta ofensiva.

A part de tot el que s’ha dit sobre aquest tema, i a part que és una mostra de l’actuació dels polítics, que prenen decisions sense fer cap cas als especialistes (pedagogs, sociòlegs i sociolingüistes, per exemple), hi ha una qüestió de fons que també és molt preocupant.

És preocupant, i greu, que alguns partits utilitzin l’ensenyament per a les seves finalitats. I més encara quan alguns d’aquests partits tenen poder legislatiu i executiu en molts governs. ¿És possible que a un partit que es vol responsable el preocupi tan poc l’ensenyament que hi intervingui en funció de paràmetres i objectius que no hi tenen res a veure, sense importar-li els efectes que provoqui aquesta actuació? Sí. Ho és. És clar que si aquest objectiu és un genocidi cultural, ja res no ens pot estranyar.

09 - 09 - 2011