S'acaba (?)

 No fa gaires dies, Carme Junyent, lingüista i cap del Grup d’Estudi de llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona, en un acte públic sobre l’estat de la llengua catalana en un futur, va exposar les condicions que farien falta perquè el català no desaparegués. “Fer com sempre ens està portant a l’extinció” és una de les idees de la seves tesis.

 

En el mateix acte, Pau Vidal, filòleg, escriptor i traductor, va explanar alguns dels continguts dels seu recent llibre El bilingüisme mata (el títol és prou clar).

No podem entrar en detalls, però és altament preocupant que el que diguin sobre aquest tema els especialistes s’aparti tant de la política lingüística que es du a terme i de la que es projecta per a un futur.

Ja fa molt anys (com a mínim des del primer manifest d’Els Marges, el 1979) que sociolingüistes i filòlegs adverteixen del precari estat i de l’incert futur de la llengua, i ofereixen directrius d’actuació als polítics. I fa els mateixos anys que els polítics no volen escoltar-los. 

La moderadora de l’acte va fer notar com l’acció política és molt eficaç per atacar una llengua, però no es pot fer servir per a defensar-la. On són els polítics conscients i valents? La llengua ha de dependre només dels parlants? Això s’acaba?

publicat el 30 de gener de 2015

Quines raons de fons?

No recordo exactament quin polític català va dir la frase. Era en motiu de la darrera sentència del Tribunal Suprem contra el català, la que l’anul·la com a llengua vehicular en l’ensenyament de tres a sis anys i anul·la dedicar una atenció al seu aprenentatge per part de l’alumnat estranger.

La frase era: “No és un atac contra el català, és simplement la regularització de la situació bilingüe”.

Millor no recordar-ne el nom, del polític. Caldria dir-li que consulti a qualsevol batxiller, que llegeixi un manual de sociolingüística, o que parli amb algun sociolingüista (que no estigui a sou de cap partit).

Tothom que hagi llegit una mica sap que això que ell en diu “simplement” la regularització de la situació bilingüe, és un dels principals agents de la substitució lingüística, de la desaparició d’una llengua. És a dir: aquest senyor defensa un atac directe a la llengua.

Com pot ser que el portaveu oficial d’un partit digui un disbarat com aquest?

Només es pot explicar per ignorància o per mala fe. I hem de suposar que no és ruc o bé que té assessors que el poden informar. O que podria haver rectificat.

Si no és ignorància, aleshores, què hi ha al darrere d’aquesta afirmació? Quines raons de fons? Per què enganya i es vol autoenganyar?

Publicat el 13 - 07 - 2012

I el Tribunal d'Estrasburg?

No queda clar si la darrera acció promoguda pel PP contra la llengua catalana té com a objectiu desviar l’atenció que mereixen els escàndols políticofinancers que protagonitza o esgarrapar quotes de popularitat i vots, ara que els van a la baixa i que el partit jo no és tan imprescindible com es pensaven.

El fet és que el PP va fer una petició oficial al President i als membres del Govern de la Generalitat perquè en les seves intervencions públiques alternessin l’ús del català i el del castellà.

Sigui una cortina de fum políticament rendible o una acció independent i amb objectius propis, el fet és que una vegada més ens trobem que des d’un partit polític legal es promou una acció adreçada directament a accentuar la diglòssia en què viu el català −i, per tant, a accelerar la seva desaparició− o, com a mínim, a pertorbar la convivència lingüística. No hem arribat als extrems, ja genocides, del PP al País Valencià o a les Illes, però ens hi anem acostant.

Sembla que aquestes accions no es puguin combatre amb raons o arguments; ni científics (prou que en té la sociolingüística, però la ignoren i la menyspreen), ni polítics ni legals, ja que no escolten res que no s’acordi al seu objectiu contra la llengua.

Però es poden combatre i s’han de combatre. Cal.

publicat l'1 - 06 - 2012

ni ensenyar ni educar (13)

 No gaire abans que TV3 engegués un programa de lloança als mestres (del qual no opino), el govern d’Espanya començava a enderrocar bona part d’un sistema educatiu que s’aguanta només per la voluntat i la tenacitat de mestres i professors d’actuar amb tant de rigor i serenitat com poden malgrat les polítiques educatives i contra les administracions que els haurien de facilitar la feina.

¿Serà millor la formació amb un any més de Batxillerat però un any menys de Secundària? A més, els Centres poden donar només etapes senceres, i el pas de l’actual 4t d’ESO a Batxillerat col·lapsarà la pública i buidarà la concertada.

¿Per què canviar l’actual “Educació per a la ciutadania”, que ensenya a pensar? Quines creences vol inculcar el PP?

Els complements salarials dels mestres i els diners per als Centres aniran en funció dels resultats acadèmics. Quin objecte té? I quines conseqüències?

I no parlem de l’amenaça directa a la immersió lingüística.

Paral·lelament, a la UAB el 40% de la retallada es concentra a la facultat de Filosofia i Lletres, i farà caure uns equips d’investigació que estan al capdamunt dels rànquings de qualitat europeus.

Educació i investigació van pel pedregar. I algú pensa que així el país anirà la mar bé. (Anirà cap a on?)

10 - 02 - 2012

ni ensenyar ni educar (11)

No s’aturen als atacs a la llengua i a la cultura; al país. Sembla que el nacionalisme espanyol, animat per l’espectre polític al poder, hagi engegat una mena de batalla final. Com si la consigna fos: “allò que en segles no s’ha aconseguit amb la força, en anys s’aconseguirà amb la llei” (ignorant, o tenint molt clar, que “legal” i “just” no són conceptes sinònims ni coincidents).

I, és clar, l’ensenyament és un dels camps de batalla essencials d’aquesta ofensiva.

A part de tot el que s’ha dit sobre aquest tema, i a part que és una mostra de l’actuació dels polítics, que prenen decisions sense fer cap cas als especialistes (pedagogs, sociòlegs i sociolingüistes, per exemple), hi ha una qüestió de fons que també és molt preocupant.

És preocupant, i greu, que alguns partits utilitzin l’ensenyament per a les seves finalitats. I més encara quan alguns d’aquests partits tenen poder legislatiu i executiu en molts governs. ¿És possible que a un partit que es vol responsable el preocupi tan poc l’ensenyament que hi intervingui en funció de paràmetres i objectius que no hi tenen res a veure, sense importar-li els efectes que provoqui aquesta actuació? Sí. Ho és. És clar que si aquest objectiu és un genocidi cultural, ja res no ens pot estranyar.

09 - 09 - 2011

estruços

No es podria concebre un candidat a president que en els debats electorals parlés de qualsevol tema (economia, urbanisme, sanitat...) sense haver-se assessorat amb especialistes i sense tenir en compte les investigacions i els estudis sobre les matèries de què parla.

Però, ja se sap, a vegades allò que diu la ciència, el que diuen els especialistes, no convé als polítics i per això en prescindeixen impunement.

En el debat televisiu de les darreres eleccions, quan es parlava de la situació lingüística del país i de política lingüística, ni un candidat, ni un, no va posar sobre la taula cap argument fonamentat en el que diu la sociolingüística, que és la ciència que estudia aquests fenòmens i que tots els alumnes de batxillerat coneixen mínimament. Es van perdre dient barbaritats sense cap idea ni de política ni de sociolingüística.

És clar, parlem de llengua, i aquí la ciència es retira per deixar lloc a la demagògia, per no esverar el personal ni perdre vots. El que diuen els sociolingüistes des de fa molts anys i les solucions que proposen, no agrada als polítics, els fa por. Per això prefereixen amagar el cap sota l’ala i contemplar com es van complint les prediccions dels manuals, etapa rere etapa, cap a la substitució lingüística.

17 - 12 - 2010

de Joan Solà i Laura Borràs

No pretenem entendre-ho tot, però voldríem veure clares algunes coses elementals; i no hi ha manera. El cinisme i el despropòsit , per exemple, es van fer ben patents en l’acte de lliurament del Premi d’Honor a Joan Solà.

La glossa de Solà la va fer Laura Borràs, professora de la Universitat Oberta de Catalunya, intel·lectual reconeguda arreu i una dels grans responsables del prestigi i el renom internacional que ha aconseguit la UOC; universitat que  justament fa poques setmanes l’ha acomiadada sense cap explicació i sense ni respondre les protestes de centenars dels professors més prestigiosos de les universitats de tot el món. Segurament, entre el públic que la va felicitar hi havia més d’un càrrec que hauria pogut fer alguna cosa per evitar aquest despropòsit i no ho va fer. Però l’aplaudia.

De la mateixa manera que tota la classe política aplaudí el discurs de Joan Solà i el felicità, mentre que a l’hora de la veritat cap d’ells no li fa cas i les actuacions polítiques van pel cantó oposat a les seves tesis. Doncs, per què l’aplaudien? Que no hi vagin, que no aplaudeixin o que l’escoltin de debò i li facin cas. 

Però sembla inútil demanar que un polític faci cas a un savi. Com a molt, que aplaudeixi a primera fila fent el fariseu. 

19 - 06 - 2009