No queda clar si la darrera acció promoguda pel PP
contra la llengua catalana té com a objectiu desviar l’atenció que mereixen els
escàndols políticofinancers que protagonitza o esgarrapar quotes de popularitat
i vots, ara que els van a la baixa i que el partit jo no és tan imprescindible
com es pensaven.
El fet és que el PP va fer una petició oficial al
President i als membres del Govern de la Generalitat perquè en les seves
intervencions públiques alternessin l’ús del català i el del castellà.
Sigui una cortina de fum políticament rendible o
una acció independent i amb objectius propis, el fet és que una vegada més ens
trobem que des d’un partit polític legal es promou una acció adreçada
directament a accentuar la diglòssia en què viu el català −i, per tant, a
accelerar la seva desaparició− o, com a mínim, a pertorbar la convivència
lingüística. No hem arribat als extrems, ja genocides, del PP al País Valencià
o a les Illes, però ens hi anem acostant.
Sembla que aquestes accions no es puguin combatre
amb raons o arguments; ni científics (prou que en té la sociolingüística, però
la ignoren i la menyspreen), ni polítics ni legals, ja que no escolten res que no
s’acordi al seu objectiu contra la llengua.
Però es poden combatre i s’han de combatre. Cal.
publicat l'1 - 06 - 2012
