No es podria concebre un candidat a president
que en els debats electorals parlés de qualsevol tema (economia, urbanisme, sanitat...)
sense haver-se assessorat amb especialistes i sense tenir en compte les
investigacions i els estudis sobre les matèries de què parla.
Però, ja se sap, a vegades allò que
diu la ciència, el que diuen els especialistes, no convé als polítics i per
això en prescindeixen impunement.
En el debat televisiu de les
darreres eleccions, quan es parlava de la situació lingüística del país i de
política lingüística, ni un candidat, ni un, no va posar sobre la taula cap
argument fonamentat en el que diu la sociolingüística, que és la ciència que
estudia aquests fenòmens i que tots els alumnes de batxillerat coneixen
mínimament. Es van perdre dient barbaritats sense cap idea ni de política ni de
sociolingüística.
És clar, parlem de llengua, i aquí
la ciència es retira per deixar lloc a la demagògia, per no esverar el personal
ni perdre vots. El que diuen els sociolingüistes des de fa molts anys i les
solucions que proposen, no agrada als polítics, els fa por. Per això
prefereixen amagar el cap sota l’ala i contemplar com es van complint les
prediccions dels manuals, etapa rere etapa, cap a la substitució lingüística.
17 - 12 - 2010
