D'amnèsies històriques

No gaire lluny de la Casa de Convalescència, mentre divendres passat s’hi celebrava la “Jornada sobre la recuperació de la memòria històrica a Osona”, jeien un pilot de runes del que havia estat l’edifici número cinc del carrer del Bisbe Morgades. 

Molta gent recordarà que allí hi havia hagut un taller mecànic i un garatge (“Garatge Alier”). Menys gent recordarà l’arc de la portalada, de maons i amb un aspecte modernista, i la dovella central, amb una inscripció gravada, que aquell dia també era per allà, mig sepultada entre la runa.

Però ja pràcticament no hi ha record que aquí hi havia hagut Can Gatxa. Jaume Ayats en parla a Cantar a la fàbrica, cantar al coro (Eumo 2008). Una taverna i magatzem de vins, l’amo de la qual, cap als anys trenta, un tal Sala, era el corresponsal del diari republicà i anticlerical El Diluvio. S’hi reunien colles d’obrers (com els del Tint) per xerrar beure i cantar cançons republicanes i atrevides. Un espai amb el seu lloc en la història de la ciutat.

La memòria de la ciutat és (també) la d’aquests llocs, la d’aquesta gent, la d’aquestes idees, la d’aquestes vides.

Preservem les pedres grosses de la història, però se’ns n’escapen la grava i la sorra. I sense grava ni sorra mal va l’edifici de la memòria.

publicat el 2 de juny de 2017

veus de la mediterrània

No deu ser gaire oportú parlar d’una exposició que ja no es pot veure (i menys si fins ara ha estat a Manresa). Però com que de març a desembre s’instal·larà al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, que l’ha produïda, ja tenim excusa.

A “Veus de la Mediterrània” Jaume Ayats i Joaquim Rabasseda mostren un estudi de les cultures de la Mediterrània occidental a través de la veu, del seu ús en diferents situacions.

La veu (no confonguem amb el llenguatge) acompanya, defineix i construeix els moments i les activitats de l’individu i de la comunitat; i el seu ús i la seva materialització depassen qualsevol frontera política o cultural.

Es tracta d’una exposició d’allò tan intangible i inexposable com és la veu, pensada i feta com un retaule visual i sonor ordenat temàticament (carrer, treball, mercat, joc...), on cada peça és un breu vídeo fet de petits fragments de cants, crits, sons, tonades o pregàries enregistrats arreu de la Mediterrània occidental. Una veritable composició musical i visual, amb magnífiques imatges de Germen Coll.

Ben lluny dels didactismes empetitidors, l’exposició s’explica sola, sense pràcticament cap text, i el visitant en surt ric i amb unes ganes immenses de tornar-hi a entrar.

Aquest 2010, a Torruella.

15 - 01 - 2010

Ayats i Salrach

No hi ha experiència lectora profunda que no ho sigui d’emoció i de coneixement. Que no ens aporti l’emoció a través del coneixement i el coneixement a través de l’emoció. Darrerament dos llibres ens ho han fet reviure de nou.

L’un és de Jaume Ayats. Després de desbrossar la història de l’“invent” de la sardana i estudiar a fons els cors obrers, ha escrit un llibret magnífic: Explica’m una cançó (Rafael Dalmau ed.), on explica 20 cançons tradicionals catalanes. En dóna una útil versió crítica i planament n’explica origen, història, variants i curiositats. Amb el rigor i l’amenitat que tan bé conjuga, i amb la seva ironia i moltes picades d’ullet, fa que el lector se senti com un contertulià privilegiat i mostra que es consolida un nou concepte de folklorista.

L’altre és La fam al món, de Josep M. Salrach (Eumo ed.). Una història de la fam al món a través dels temps. Si d’entrada el tema sembla interessant, endinsar-s’hi és fascinant. Des de l’antiguitat fins avui n’analitza la història i hi fa veure llums i ombres en el present. Posa en joc tota mena de disciplines i fa que un assaig d’alta volada esdevingui una lectura apassionant i intensa, com una novel·la impossible d’abandonar.

Dos llibres que fan salivera a la raó i a l’emoció.

22 - 05 - 2009