Patapum! Oh! Uau!

No hi ha cap aspecte poc important en una llengua, i alguns elements que poden semblar menors o intranscendents són més essencials del que no sembla.

Un cas clar en són les onomatopeies i les interjeccions. Aquestes expressions, deixades de la mà de déu, han sofert una imparable colonització per part de llengües estrangeres, sobretot a través del còmic i el cinema.

Per això la tasca de Manuel Riera-Eures i Margarida Sanjaume té tant de valor i tanta importància. El Diccionari d’onomatopeies i altres interjeccions que acaba de reeditar Eumo (en una edició que n’afina el contingut i afegeix a la primera les correspondències en altres llengües) és una eina essencial i molt pràctica.

Els autors, per primera vegada en el català, han catalogat, sistematitzat i definit més de mil expressions i onomatopeies amb rigor, coneixement lingüístic i sòlida documentació, i n’han establert la representació gràfica. A més, la lectura de les definicions i els exemples és una delícia per a la raó i els sentits.

Ara només falta que els principals destinataris, els autors i traductors de còmics, narrativa o guions i els mestres, el facin llibre de capçalera. Només així podrem tornar a la llengua les expressions que li han anat robant i la seva genuïnitat.

13 - 08 - 2010

shakespeare en català

 No hi ha dubte que William Shakespeare és un dels clàssics indiscutibles de la cultura occidental. Aquests dies, en el Festival Shakespeare de Mataró s’han presentat dues novetats editorials relacionades amb ell.

Per un cantó, el llibre de l’anglesa Helena Buffery, Shakespeare en català, un exhaustiu estudi de la recepció de Shakespeare a Catalunya i de les causes que fan que la catalana sigui una de les cultures més shakespearianes del món. Un treball fet amb una mirada objectiva i d’alta volada analítica.

Per altra banda, la traducció dels Sonets de Shakespeare, la quarta traducció al català del sonets complets. Feta per Txema Martínez, ens ofereix un Shakespeare actual, vital, sensual i sexual, amb una altíssima qualitat poètica i de traducció que li valgué el 6è Premi Jordi Domènech de traducció de poesia.

Tots dos llibres han estat editats per Eumo, l’editorial de la Universitat de Vic. Fins ara Eumo ha dut una política editorial imprescindible, que ha permès editar aquests volums. Però, tal com es presenta la “nova universitat”, tothom dubta si a partir d’ara serà possible una política editorial universitària com la que ha portat des de 1979, avançada, modèlica i amb un alt compromís amb la cultura, la investigació i el país.

16 - 07 - 2010

Ayats i Salrach

No hi ha experiència lectora profunda que no ho sigui d’emoció i de coneixement. Que no ens aporti l’emoció a través del coneixement i el coneixement a través de l’emoció. Darrerament dos llibres ens ho han fet reviure de nou.

L’un és de Jaume Ayats. Després de desbrossar la història de l’“invent” de la sardana i estudiar a fons els cors obrers, ha escrit un llibret magnífic: Explica’m una cançó (Rafael Dalmau ed.), on explica 20 cançons tradicionals catalanes. En dóna una útil versió crítica i planament n’explica origen, història, variants i curiositats. Amb el rigor i l’amenitat que tan bé conjuga, i amb la seva ironia i moltes picades d’ullet, fa que el lector se senti com un contertulià privilegiat i mostra que es consolida un nou concepte de folklorista.

L’altre és La fam al món, de Josep M. Salrach (Eumo ed.). Una història de la fam al món a través dels temps. Si d’entrada el tema sembla interessant, endinsar-s’hi és fascinant. Des de l’antiguitat fins avui n’analitza la història i hi fa veure llums i ombres en el present. Posa en joc tota mena de disciplines i fa que un assaig d’alta volada esdevingui una lectura apassionant i intensa, com una novel·la impossible d’abandonar.

Dos llibres que fan salivera a la raó i a l’emoció.

22 - 05 - 2009

Jordi Domènech

No hi ha gaires aventures poètiques com la de Jordi Domènech. Ens ho confirma la lectura de la seva obra, que acaba d’aparèixer en un volum a la col·lecció “Jardins de Samarcanda”, de Cafè Central i Eumo Editorial.

Els sis llibres que conformen aquesta Obra poètica 1971-2002 mostren un autor altament culte, atent als corrents de pensament i estètica de la modernitat i sensible a aquestes idees i pràctiques, crític amb l’entorn social, polític i cultural, amb una gran autoexigència i sense cap concessió en el seu camí intel·lectual i literari.

Llegir Jordi Domènech avui, a més de ser un regal extraordinari per la raó i els sentits, pot suposar una revisió d’allò que n’hem dit la Modernitat dels darrers trenta anys, un qüestionament del cànon d’aquests corrents a casa nostra, sovint fossilitzat en noms que tenen més de façana i publicitat que no pas d’arrel i veritat.

No és gratuït que dos crítics tan diferents com Sam Abrams i Pere Ballart coincideixin a considerar aquesta obra com una de les fites de la poesia de la segona meitat del segle XX. La bona literatura s’imposa a gustos i a modes quan el lector és sensible, intel·ligent i honest.

Quan un llibre omple, satisfà, ensenya i emociona és un plaer recomanar-lo. I per això ho faig.

 02 - 01 - 2009