els perquès de les coses

No hi deu haver gaire gent en aquest país que no hagi visitat esglésies als pobles dels Pirineus.

Qui més qui menys podrà recordar altars i pintures, i els cors, amb la barana, els bancs i a vegades altres mobles de fusta (generalment tot empolsinat i trist d’abandó) i també alguns estris trobats tafanejant per les sagristies.

Parlo d’aquestes imatges després de llegir el llibre Cantadors del Pallars, de J. Ayats, A. Costal i I. Gayete (i d’escoltar-ne el CD i veure’n el DVD d’A. Gallardet). Des del 2006, l’equip de recerca de la UAB dirigit per Ayats ha fet una extraordinària tasca d’investigació i revalorització dels antics cants masculins a les esglésies dels Pirineus, i aquest llibre n’és un excel·lent primer tast.

I volia parlar de com aquest estudi també il·lumina i explica allò que els nostres ulls ignorants han vist sempre en aquestes esglésies. Tot té una funció i una explicació que aquest equip ha tret de l’oblit i ha interpretat.

No hi ha goig més gran que entendre. I que en poques pàgines tinguem notícia de l’activitat dels “cantadors” i se’ns expliqui el funcionament de l’espai en les esglésies dels Pirineus, els rols socials i els perquès de cada objecte dels que sempre hi hem vist, és un gran plaer i una satisfacció plena.

27 - 08 - 2010

veus de la mediterrània

No deu ser gaire oportú parlar d’una exposició que ja no es pot veure (i menys si fins ara ha estat a Manresa). Però com que de març a desembre s’instal·larà al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, que l’ha produïda, ja tenim excusa.

A “Veus de la Mediterrània” Jaume Ayats i Joaquim Rabasseda mostren un estudi de les cultures de la Mediterrània occidental a través de la veu, del seu ús en diferents situacions.

La veu (no confonguem amb el llenguatge) acompanya, defineix i construeix els moments i les activitats de l’individu i de la comunitat; i el seu ús i la seva materialització depassen qualsevol frontera política o cultural.

Es tracta d’una exposició d’allò tan intangible i inexposable com és la veu, pensada i feta com un retaule visual i sonor ordenat temàticament (carrer, treball, mercat, joc...), on cada peça és un breu vídeo fet de petits fragments de cants, crits, sons, tonades o pregàries enregistrats arreu de la Mediterrània occidental. Una veritable composició musical i visual, amb magnífiques imatges de Germen Coll.

Ben lluny dels didactismes empetitidors, l’exposició s’explica sola, sense pràcticament cap text, i el visitant en surt ric i amb unes ganes immenses de tornar-hi a entrar.

Aquest 2010, a Torruella.

15 - 01 - 2010

Ayats i Salrach

No hi ha experiència lectora profunda que no ho sigui d’emoció i de coneixement. Que no ens aporti l’emoció a través del coneixement i el coneixement a través de l’emoció. Darrerament dos llibres ens ho han fet reviure de nou.

L’un és de Jaume Ayats. Després de desbrossar la història de l’“invent” de la sardana i estudiar a fons els cors obrers, ha escrit un llibret magnífic: Explica’m una cançó (Rafael Dalmau ed.), on explica 20 cançons tradicionals catalanes. En dóna una útil versió crítica i planament n’explica origen, història, variants i curiositats. Amb el rigor i l’amenitat que tan bé conjuga, i amb la seva ironia i moltes picades d’ullet, fa que el lector se senti com un contertulià privilegiat i mostra que es consolida un nou concepte de folklorista.

L’altre és La fam al món, de Josep M. Salrach (Eumo ed.). Una història de la fam al món a través dels temps. Si d’entrada el tema sembla interessant, endinsar-s’hi és fascinant. Des de l’antiguitat fins avui n’analitza la història i hi fa veure llums i ombres en el present. Posa en joc tota mena de disciplines i fa que un assaig d’alta volada esdevingui una lectura apassionant i intensa, com una novel·la impossible d’abandonar.

Dos llibres que fan salivera a la raó i a l’emoció.

22 - 05 - 2009