Preguntes

No hauríem de deixar-nos enlluernar per les xifres i les multituds, i convindria fer-se preguntes sobre el Mercat Medieval. Per exemple:

Fins a quin punt és sostenible? No s’ha superat ja el límit de visitants per tal que tots puguin fer una visita còmoda?

Quin impacte ambiental té? S’ha calculat la quantitat de deixalles que deixa, quina mena de deixalla és i com es recicla, si es recicla?

Quin impacte té sobre l’espai físic de la ciutat? Quan tardaran a desaparèixer del terra dels carrers les marques dels espais de les parades? Quan tardaran a desaparèixer les marques d’olis i greixums allà on hi havia les parades de menjar?

Algú ha quantificat l’erosió i els desperfectes en els espais verds i la gespa? Quan es recuperaran? (El verd de l’espai de davant d’ACVIC mai no s’ha recuperat de la destrucció provocada pel mercat de l’any passat.)

Algú ha estudiat quants dels visitants del Mercat són del tipus “turisme depredador” i quants tornen a la ciutat en altres dates?

Sabrem quants dels visitants van entrar al Museu Episcopal, on el medieval que hi ha és de debò?

I quin percentatge dels productes que s’hi oferien i de paradistes eren de les nostres comarques?

S’ha fet un estudi de debò sobre l’opinió que en tenen els vigatans que viuen en les zones afectades?

I més, que ja es poden imaginar. 

publicat el 15 de desembre de 2017

veus de la mediterrània

No deu ser gaire oportú parlar d’una exposició que ja no es pot veure (i menys si fins ara ha estat a Manresa). Però com que de març a desembre s’instal·larà al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, que l’ha produïda, ja tenim excusa.

A “Veus de la Mediterrània” Jaume Ayats i Joaquim Rabasseda mostren un estudi de les cultures de la Mediterrània occidental a través de la veu, del seu ús en diferents situacions.

La veu (no confonguem amb el llenguatge) acompanya, defineix i construeix els moments i les activitats de l’individu i de la comunitat; i el seu ús i la seva materialització depassen qualsevol frontera política o cultural.

Es tracta d’una exposició d’allò tan intangible i inexposable com és la veu, pensada i feta com un retaule visual i sonor ordenat temàticament (carrer, treball, mercat, joc...), on cada peça és un breu vídeo fet de petits fragments de cants, crits, sons, tonades o pregàries enregistrats arreu de la Mediterrània occidental. Una veritable composició musical i visual, amb magnífiques imatges de Germen Coll.

Ben lluny dels didactismes empetitidors, l’exposició s’explica sola, sense pràcticament cap text, i el visitant en surt ric i amb unes ganes immenses de tornar-hi a entrar.

Aquest 2010, a Torruella.

15 - 01 - 2010

VIKEA

No voldria començar aquesta sèrie de comentaris amb un to negatiu. Però justament el dia que vam acordar d’iniciar-los, sortint de cal 9Nou vaig tornar a veure, al terra de la plaça catedral, unes cintes adhesives que pel juny marcaven algun espai en el concert de La flauta màgica.

Després vaig veure el lamentable terra de la plaça, acabat a corre-cuita com a provisional i que sense cap modificació va passar a ser definitiu, i les jardineres, també pel camí de convertir allò transitori i matusser en etern. A la plaça del museu, el terra sembrat de milers de taques d’oli de la grua de les obres de la catedral, i les taques de les parades de fregir greixums del mercat medieval, com a tota la part vella de la ciutat.

Just davant de l’edifici que conté bona part del millor art medieval “de debò” del món, pensava en el “mercat medieval”, una pantomima patètica; i en com es pot usar la cultura com a excusa per al comerç fomentant la mistificació i la vulgaritat.

Una ciutat de cultura és una ciutat que vetlla pel patrimoni. I el patrimoni també és l’urbanisme, són els carrers i les parets, les textures, la història, els anys.

Ahir vaig passar pel carrer de les carnisseries. Quan falta perquè passin per Ikea el carrer d’en Guiu o el dels Àngels? 

19 - 01 - 2007