No han parat de repicar campanes per
la informatització de les aules. I ara les escoles diuen que les connexions a
internet no són prou potents ni segures, que no estan a punt les xarxes
internes o que no tenen els ordinadors.
Però més enllà d’això hi ha dues
qüestions de base de què es parla massa poc:
Les adaptacions informàtiques que s’han
fet dels llibres de text solen ser un frau: la transposició a pantalla d’allò
que era en paper i amb alguns exercicis per fer a l’ordinador. Només canvia el
suport però el mètode és el mateix. Passa igual amb les pissarres-pantalles tàctils,
que tampoc no fan canviar l’esquema de l’aprenentatge.
I és més greu encara quan en la
majoria de programes i materials s’obvia que l’ordinador és l’eina que ens
connecta amb el món per internet. A l’alumne no se li dóna l’oportunitat
d’aprendre a buscar per la xarxa la informació que necessita i aprendre a
triar-la, processar-la, jutjar-la i assimilar-la. Tot ho ha de treure dels materials
acotats i aïllats que se li ofereixen. I continuarà essent analfabet i indefens
en el món de la informació global.
L’altra qüestió, delicada i fonda
com la primera, és la desaparició dels llibres i de les biblioteques personals
(i d’aula) i el treballar únicament amb ordinador.
10 - 09 - 2010
