shakespeare en català

 No hi ha dubte que William Shakespeare és un dels clàssics indiscutibles de la cultura occidental. Aquests dies, en el Festival Shakespeare de Mataró s’han presentat dues novetats editorials relacionades amb ell.

Per un cantó, el llibre de l’anglesa Helena Buffery, Shakespeare en català, un exhaustiu estudi de la recepció de Shakespeare a Catalunya i de les causes que fan que la catalana sigui una de les cultures més shakespearianes del món. Un treball fet amb una mirada objectiva i d’alta volada analítica.

Per altra banda, la traducció dels Sonets de Shakespeare, la quarta traducció al català del sonets complets. Feta per Txema Martínez, ens ofereix un Shakespeare actual, vital, sensual i sexual, amb una altíssima qualitat poètica i de traducció que li valgué el 6è Premi Jordi Domènech de traducció de poesia.

Tots dos llibres han estat editats per Eumo, l’editorial de la Universitat de Vic. Fins ara Eumo ha dut una política editorial imprescindible, que ha permès editar aquests volums. Però, tal com es presenta la “nova universitat”, tothom dubta si a partir d’ara serà possible una política editorial universitària com la que ha portat des de 1979, avançada, modèlica i amb un alt compromís amb la cultura, la investigació i el país.

16 - 07 - 2010

Jordi Domènech

No hi ha gaires aventures poètiques com la de Jordi Domènech. Ens ho confirma la lectura de la seva obra, que acaba d’aparèixer en un volum a la col·lecció “Jardins de Samarcanda”, de Cafè Central i Eumo Editorial.

Els sis llibres que conformen aquesta Obra poètica 1971-2002 mostren un autor altament culte, atent als corrents de pensament i estètica de la modernitat i sensible a aquestes idees i pràctiques, crític amb l’entorn social, polític i cultural, amb una gran autoexigència i sense cap concessió en el seu camí intel·lectual i literari.

Llegir Jordi Domènech avui, a més de ser un regal extraordinari per la raó i els sentits, pot suposar una revisió d’allò que n’hem dit la Modernitat dels darrers trenta anys, un qüestionament del cànon d’aquests corrents a casa nostra, sovint fossilitzat en noms que tenen més de façana i publicitat que no pas d’arrel i veritat.

No és gratuït que dos crítics tan diferents com Sam Abrams i Pere Ballart coincideixin a considerar aquesta obra com una de les fites de la poesia de la segona meitat del segle XX. La bona literatura s’imposa a gustos i a modes quan el lector és sensible, intel·ligent i honest.

Quan un llibre omple, satisfà, ensenya i emociona és un plaer recomanar-lo. I per això ho faig.

 02 - 01 - 2009