Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris locució. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris locució. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 d’octubre del 2014

que pleguin


No trobaríem ningú que acceptés una interpretació musical que, tot i seguint les notes de la partitura, no en respectés els ritmes, els silencis, les cadències, els matisos, les línies melòdiques. Si això passés en un concert, el daltabaix seria absolut.

Però cada dia i a tot arreu ens empassem “interpretacions” de la llengua −és a dir: lectures− que si bé reprodueixen totes les lletres i paraules, no respecten cap dels altres constituents de la llengua oral.

La lectura és més que la verbalització de les lletres. En la oralitat el pes del significat cau sobretot en l’entonació, el ritme o la melodia de la frase, que en marquen l’estructura sintàctica i conceptual i són essencials per a la comprensió del text.

I només cal escoltar la ràdio o la televisió per adonar-nos que molts (molts) professionals d’aquests mitjans destrossen els textos en la seva lectura i els fan pràcticament indesxifrables. I sovint no només per les inflexions melòdiques, sinó per elements tan bàsics com la prosòdia, l’accentuació dels mots o la reproducció de la puntuació.

I no passa res. Ningú no diu res. I aquesta gent continua impunement fent una feina que no sap fer, destrossant la llengua i acostumant la població a una llengua potinejada i incomprensible.


publicat el 22 d'agost de 2014




diumenge, 25 de març del 2012

S. T.

No és el mateix "desvetllar" que "desvelar", ni "escoltar" que "sentir". Com tampoc no és igual "fer olor" que "olorar", ni és igual que algú "et copsi" o que algú "t'impacti". Ni vol dir el mateix "riure" que "riure's". I de cap manera "donar-li" a algú vol dir "clavar un cop" a algú. I que "et doni la llum" no és el mateix que "et toqui la llum". "Assolir" no té res a veure amb "assumir", com "gros" no és el mateix que "gran". I si es diu "defendre" per "defensar" cal tenir en compte que també vol dir "prohibir". I, naturalment, "fondo" i "fons" són paraules diferents, com ho són també "ample" i "ampli".


Avui dia tothom hauria de saber que "texte" i "textes" no són a cap diccionari, on sí que hi ha "text" i "textos". Tampoc no existeix "imprimit" com a participi del verb "imprimir". I res no es fa "per la tarda", sinó "a la tarda"... 


I així ompliríem pàgines i pàgines.


Tots aquests exemples són trets de l'audició d'unes quantes (poques) hores de ràdio d'una de les emissores més escoltades d'aquest país, i dites reiteradament per uns professionals de la veu i la paraula com són els presentadors i locutors radiofònics; impunement, sense complex de culpa i aparentment sense cap esforç per corregir-se.


D'això en diuen professionals?




22 - 10 - 2010

corregibles


No és cosa de torpedinar iniciatives interessants i encoratjables, sinó de donar-los un toc d’atenció per ajudar a la seva òptima realització i al seu creixement. Que quedi dit d’entrada.

Parlo de televisions comarcals. Darrerament hi he fet visites, i m’han vingut ganes de dir coses. Ara, tres:

1. Sembla que no tenen muntadors musicals, que el primer que passa agafa la música que li dóna la gana, o la que té més a mà, (sovint impersonal i adotzenada) i la posa de fons, a un volum desmesurat, independentment del contingut de les imatges.

2. En molts casos la llengua és el de menys. Es té cura de tot, però de la llengua no cal preocupar-se’n. Un exemple flagrant és un programa d’investigació i recuperació de la memòria de la postguerra i de la lluita antifranquista, molt ben fet, però amb una locució esfereïdora, tant fonèticament com de lectura i d’entonació.

3. Molts presentadors i entrevistadors desconeixen conceptes bàsics i elementals de cultura, d’història i fins i tot del tema que els ocupa. Es veu quan llegeixen, sense saber què llegeixen, i quan parlen, amb buits i errors i la incapacitat de recollir moltes idees que llancen els interlocutors.

Tot és esmenable. I esmenar aquests (i altres) problemes hauria de ser d’urgent prioritat.


16 - 01 - 2009