S. T.

No és el mateix "desvetllar" que "desvelar", ni "escoltar" que "sentir". Com tampoc no és igual "fer olor" que "olorar", ni és igual que algú "et copsi" o que algú "t'impacti". Ni vol dir el mateix "riure" que "riure's". I de cap manera "donar-li" a algú vol dir "clavar un cop" a algú. I que "et doni la llum" no és el mateix que "et toqui la llum". "Assolir" no té res a veure amb "assumir", com "gros" no és el mateix que "gran". I si es diu "defendre" per "defensar" cal tenir en compte que també vol dir "prohibir". I, naturalment, "fondo" i "fons" són paraules diferents, com ho són també "ample" i "ampli".


Avui dia tothom hauria de saber que "texte" i "textes" no són a cap diccionari, on sí que hi ha "text" i "textos". Tampoc no existeix "imprimit" com a participi del verb "imprimir". I res no es fa "per la tarda", sinó "a la tarda"... 


I així ompliríem pàgines i pàgines.


Tots aquests exemples són trets de l'audició d'unes quantes (poques) hores de ràdio d'una de les emissores més escoltades d'aquest país, i dites reiteradament per uns professionals de la veu i la paraula com són els presentadors i locutors radiofònics; impunement, sense complex de culpa i aparentment sense cap esforç per corregir-se.


D'això en diuen professionals?




22 - 10 - 2010

els periodistes i la llengua

No he seguit gaire la notícia, que no s’ha esbombat gaire, per motius que s’entenen: El president de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Joan Martí, en unes declaracions radiofòniques constatà que hi ha molts periodistes que no tenen el nivell de competència lingüística que cal exigir a un professional de la comunicació, i que aquests s’haurien de retirar de la professió fins que no adquireixin el nivell de competència adequat.

La certesa d’aquesta observació és comprovable cada dia a la ràdio, a la televisió i a la premsa. I la lògica del seu argument és implacable com no pot ser, per exemple, que un mecànic no sàpiga gaire de mecànica. Però per les reaccions que hi ha hagut sembla ser perfectament concebible que un periodista no domini la seva eina de treball (la llengua).

En cap país sensat ningú no gosa desautoritzar la màxima autoritat lingüística, ni a ningú no se li acut de pensar que un periodista no ha de conèixer la llengua amb què treballa. Però aquí molts periodistes i mitjans d’informació s’han alçat contra Joan Martí. I això és més greu del que sembla. No és sols un atac directe contra la llengua i una mostra de la desídia i la incúria d’aquests professionals. Al darrere sembla haver-hi molt més.

28 - 11 - 2008