No és cosa de torpedinar iniciatives interessants
i encoratjables, sinó de donar-los un toc d’atenció per ajudar a la seva òptima
realització i al seu creixement. Que quedi dit d’entrada.
Parlo de televisions comarcals. Darrerament
hi he fet visites, i m’han vingut ganes de dir coses. Ara, tres:
1. Sembla que no tenen muntadors musicals, que
el primer que passa agafa la música que li dóna la gana, o la que té més a mà,
(sovint impersonal i adotzenada) i la posa de fons, a un volum desmesurat, independentment
del contingut de les imatges.
2. En molts casos la llengua és el de menys.
Es té cura de tot, però de la llengua no cal preocupar-se’n. Un exemple
flagrant és un programa d’investigació i recuperació de la memòria de la
postguerra i de la lluita antifranquista, molt ben fet, però amb una locució esfereïdora,
tant fonèticament com de lectura i d’entonació.
3. Molts presentadors i entrevistadors
desconeixen conceptes bàsics i elementals de cultura, d’història i fins i tot
del tema que els ocupa. Es veu quan llegeixen, sense saber què llegeixen, i
quan parlen, amb buits i errors i la incapacitat de recollir moltes idees que
llancen els interlocutors.
Tot és esmenable. I esmenar aquests (i
altres) problemes hauria de ser d’urgent prioritat.
16 - 01 - 2009
