No trobaríem ningú que acceptés una interpretació musical que, tot i
seguint les notes de la partitura, no en respectés els ritmes, els silencis,
les cadències, els matisos, les línies melòdiques. Si això passés en un
concert, el daltabaix seria absolut.
Però cada dia i a tot arreu ens empassem “interpretacions” de la llengua
−és a dir: lectures− que si bé reprodueixen totes les lletres i paraules, no
respecten cap dels altres constituents de la llengua oral.
La lectura és més que la verbalització de les lletres. En la oralitat el
pes del significat cau sobretot en l’entonació, el ritme o la melodia de la
frase, que en marquen l’estructura sintàctica i conceptual i són essencials per
a la comprensió del text.
I només cal escoltar la ràdio o la televisió per adonar-nos que molts
(molts) professionals d’aquests mitjans destrossen els textos en la seva
lectura i els fan pràcticament indesxifrables. I sovint no només per les
inflexions melòdiques, sinó per elements tan bàsics com la prosòdia,
l’accentuació dels mots o la reproducció de la puntuació.
I no passa res. Ningú no diu res. I aquesta gent continua impunement
fent una feina que no sap fer, destrossant la llengua i acostumant la població a
una llengua potinejada i incomprensible.
publicat el 22 d'agost de 2014
