No fa gaires dies s’han clausurat a Vic dues
exposicions singulars: “Un guixar insistent”, de Marta Juan, al Temple Romà, i
“Papers en papers”, d’Aina Roca, a ACVic.
Aquí no correspon la crítica d’art. En parlem perquè
aquestes dues exposicions tenen una particularitat especial: es tracta del
treball de fi d’estudis de les seves autores, fins ara estudiants a l’Escola
d’Art de Vic.
En diverses disciplines és habitual presentar en
públic treballs de fi de carrera. No és tan habitual, però, que tinguin la
qualitat i el registre dels més exigents treballs professionals. I en aquests
dos casos no es tracta de temptejos o d’obres vacil·lants, sinó d’Art en
majúscules, en els plantejaments, en el cos teòric, en el procés i en el
resultat final.
I en això l’Escola d’Art de Vic té un paper
essencial. Des de 1980 com a “Escola d’Arts i Oficis“, ha anat forjant
generacions de professionals artesans i artistes amb un gran pes en el panorama
dels seus respectius àmbits.
S’ha dit molt que Vic és el Liverpool català per la
quantitat i qualitat dels músics que ha generat. És hora de reivindicar-se
també en el món de les arts. Reivindicar-se sobretot a la mateixa ciutat i
comarca, que semblen ignorar què hi ha al voltant del claustre de Sant Domènec.
Publicat el 6 - 07 - 2012
