En secret, si us plau

No és estrany trobar en els mitjans de comunicació (escrits, orals o audiovisuals) una notícia o un article denunciant la massificació i la invasió turística del territori i, al costat, un reportatge que revela “Els deu indrets més secrets i meravellosos del riu Ter”, “Els espais més solitaris i amagats de la ciutat” o “Quinze llocs de la costa reservats als més coneixedors”.

Molts mitjans de comunicació veuen com un reclam o una gran gesta posar a l’abast del turisme de masses els pocs espais que encara resten verges d’aquesta plaga. Els resultats d’aquesta publicitat els coneixem ben de prop, a les Llosses o a la riera de Merlès, per exemple. 

Fer publicitat d’un lloc encantador, verge o secret és, naturalment, desposseir-lo d’aquests qualitats i, sobretot, exposar-lo a la depredació més inconscient i salvatge. Aleshores, per què es fa?

La pregunta té unes quantes respostes, una d’elles és la necessitat i la voracitat del consum en tots els àmbits.

És un fenomen que ataca directament l’equilibri i la sostenibilitat dels llocs (ja sigui un riu, un bosc o un barri d’una ciutat). La gentrificació urbana fa temps que va arribar a la natura en forma d’invasió emporcadora. Si ja no podem deixar en pau les ciutats, deixem en pau la natura.

publicat el 14 de juliol de 2017

Oxímoron en la lluita

No al fracking. Claríssim. Però hi ha coses que per algú sembla que no són tan clares.

A la rotonda de l’entrada de “Malla Centre” a la C-17 hi ha una escultura d’Ernest Altés. Hi és des de 1998, es titula Tenacitat. Ara podria parlar de la inèrcia de posar escultures en rotondes i, sobretot, del fet que Tenacitat es va fent invisible rere els arbres i arbusts que la van tapant. Però el tema, avui, és un altre.

Les dues superfícies de granit de la peça estan del tot ocupades per unes grans pintades contra el fracking. I no és només això: Ens hem acostumat a veure com grups que volen salvar la terra i el país fan pintades en superfícies que haurien de ser respectades, ja sigui per la seva naturalesa, la seva simbologia o per una qüestió purament estètica.

La lluita per un país lliure, independent i just no pot menystenir de cap manera els valors d’aquest mateix país: una obra d’art, un espai emblemàtic o un espai simplement bonic.

Lluitar per un país lliure és tan important com lluitar per un país on es respectin els valors estètics, artístics, històrics o simbòlics. Són valors indestriables de la llibertat i la justícia. Com es pot lluitar al costat d’algú que menysprea el país al qual diu defensar?  És una pegunta. Però no només.

publicat l'11 - 07 - 2014

fer per desfer

No escarmentem gens, i ens dediquem a imposar allò que, ara i a nosaltres, ens sembla bo, bell i necessari. I sovint per fer-ho eliminem tot allò que nosaltres, ara i aquí, creiem que podem eliminar.

I no tenim present com lamentem el que van fer els nostres avantpassats. Per exemple, que es cremés mobiliari del XVIII per posar-ne un d’adotzenat, que s’enderroqués un bell edifici modernista per construir-ne un de gust dubtós, que es canviés un jardí barroc o noucentista per una superfície de gespa, que se substituís una preciosa botiga per una sense cap personalitat, que es posés aquella horrible estàtua que ara volem treure, que es fes una plaça d’una determinada manera, que es canviés una talla romànica per un sant de guix, o que pergamins de llibres únics del XII servissin més tard per enquadernar llibres qualssevol.

Lamentant tot això, realment ens estem queixant que temps enrere uns altres actuessin de la mateixa manera que ara ho fem nosaltres.

Parlem d’arquitectura, d’urbanisme, de paisatgisme, de decoració, d’economia, d’indústria...

Quantes coses canviarien si abans de prendre una decisió penséssim com ho poden lamentar els qui vinguin després tal com lamentem nosaltres tantes actuacions d’abans que ara ens semblen irracionals!

14 - 08 - 2009