No és estrany trobar en els mitjans
de comunicació (escrits, orals o audiovisuals) una notícia o un article denunciant
la massificació i la invasió turística del territori i, al costat, un
reportatge que revela “Els deu indrets més secrets i meravellosos del riu Ter”,
“Els espais més solitaris i amagats de la ciutat” o “Quinze llocs de la costa reservats
als més coneixedors”.
Molts mitjans de comunicació veuen
com un reclam o una gran gesta posar a l’abast del turisme de masses els pocs
espais que encara resten verges d’aquesta plaga. Els resultats d’aquesta
publicitat els coneixem ben de prop, a les Llosses o a la riera de Merlès, per
exemple.
Fer publicitat d’un lloc encantador,
verge o secret és, naturalment, desposseir-lo d’aquests qualitats i, sobretot,
exposar-lo a la depredació més inconscient i salvatge. Aleshores, per què es
fa?
La pregunta té unes quantes
respostes, una d’elles és la necessitat i la voracitat del consum en tots els
àmbits.
És un fenomen que ataca directament
l’equilibri i la sostenibilitat dels llocs (ja sigui un riu, un bosc o un barri
d’una ciutat). La gentrificació urbana fa temps que va arribar a la natura en
forma d’invasió emporcadora. Si ja no podem deixar en pau les ciutats, deixem
en pau la natura.
publicat el 14 de juliol de 2017
