Genocidi: A Estrasburg !

No és la primera vegada que diem que les relacions entre Catalunya i Espanya (polítiques, econòmiques, empresarials, culturals, socials i de tota mena) s’entenen i s’expliquen a la perfecció quan s’estudien sota l’òptica i amb els mètodes dels estudis colonials, de les relacions entre una colònia i la seva metròpoli.

Un cop normalitzada la paraula “independència” i el seu concepte, ara cal un altre pas per entendre la situació i començar-la a solucionar. Cal normalitzar les paraules i els conceptes de “colònia”, “metròpoli” i “colonització”. És un primer donat amb la força de les paraules.

Realment, només així es poden entendre les actuacions contra Catalunya i la irresponsabilitat política del govern espanyol (escollit democràticament; que no és sinònim de “democràtic”) i del partit que el té.

Hi ha, certament, una agressió als Països Catalans des dels fronts econòmic, lingüístic, educatiu, cultural i social. Assajada a València, descarada a les Balears i ara l’atac final al Principat. Es tracta d’acabar la feina que els Borbons i el franquisme van deixar a mig fer.

La via judicial contra els genocidis és sens dubte el Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg. Allà és on ha d’anar la Generalitat a denunciar, i no pas a Madrid a reclamar a folls i a sords.

publicat el 14 - 12 - 2012

de noms i de coses

No cal repetir que la nostra política cultural viu encara de la inèrcia del que van suposar Prat de la Riba i el seu programa i les grans ments i les grans empreses del Noucentisme; quan polítics i burgesia creien de debò en la cultura i la intel·lectualitat es va posar al seu costat per construir el país que volien.

Però hi ha un altre aspecte del Noucentisme que ens convindria recuperar: L’“arbitrarisme”, la voluntat transformadora de la realitat mitjançant abstraccions per tal d’arribar a l’ideal. I la paraula n’és una eina essencial. Creant la paraula i escampant-la, la realitat volguda comença a fer-se tangible, o la gent pren consciència de la realitat existent.

(Un exemple n’és el pes que va tenir en l’imaginari el canvi de nom que va sofrir ETA en els mitjans de comunicació –des dels titulars fins als mots encreuats– quan va passar de “moviment” o “exèrcit” “d’alliberament nacional” a “banda terrorista”.)

Ara que s’ha normalitzat el mot “independència”, potser és hora de posar en circulació la paraula “colònia” per designar el nostre país, i que es generalitzi l’expressió “problema espanyol”, que és el nostre problema, enfront del “problema catalán”, que diuen ells, i que no els és cap problema sinó la solució a molts dels seus.

25 - 02 - 2011