No és la primera vegada que diem que les relacions
entre Catalunya i Espanya (polítiques, econòmiques, empresarials, culturals, socials i de
tota mena) s’entenen i s’expliquen a la perfecció quan s’estudien sota l’òptica
i amb els mètodes dels estudis colonials, de les relacions entre una colònia i
la seva metròpoli.
Un cop normalitzada la paraula “independència” i el
seu concepte, ara cal un altre pas per entendre la situació i començar-la a
solucionar. Cal normalitzar les paraules i els conceptes de “colònia”,
“metròpoli” i “colonització”. És un primer donat amb la força de les paraules.
Realment, només així es poden entendre les actuacions
contra Catalunya i la irresponsabilitat política del govern espanyol (escollit
democràticament; que no és sinònim de “democràtic”) i del partit que el té.
Hi ha, certament, una agressió als Països Catalans
des dels fronts econòmic, lingüístic, educatiu, cultural i social. Assajada a
València, descarada a les Balears i ara l’atac final al Principat. Es tracta
d’acabar la feina que els Borbons i el franquisme van deixar a mig fer.
La via judicial contra els genocidis és sens dubte el
Tribunal dels Drets Humans d’Estrasburg. Allà és on ha d’anar la Generalitat a
denunciar, i no pas a Madrid a reclamar a folls i a sords.
publicat el 14 - 12 - 2012
