Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vertebració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vertebració. Mostrar tots els missatges

diumenge, 10 de març del 2013

TV3 - 3 = 0


No és cap anècdota, ni suposa una simple remodelació. El tancament per part de TV3 de les corresponsalies de Catalunya Nord, de Terres de l’Ebre i del Pirineu és un atac directe a la nació, a la seva vertebració i al seu equilibri.

Poc després d’afirmar que aquestes corresponsalies “pel seu arrelament i coneixement dels territoris respectius no eren substituïbles”, la Corporació catalana de Mitjans Audiovisuals decideix eliminar-les. I tan amples.

Ningú no pot dubtar del paper dels mitjans audiovisuals, sobretot de la televisió, en la construcció d’un país. I tothom sap el paper que hi ha fet TV3 des de la seva fundació.

Però també veiem com TV3 va renunciant a aquest paper i a aquesta responsabilitat. Primer abdicà de la responsabilitat cultural (parlem de cultura, no de productes d’entreteniment derivats de les arts). Després va renunciar a la seva responsabilitat pel que fa a la llengua, i sembla talment un instrument contra la normalització i la normativització del català.
I, ara, esborra de l’imaginari col·lectiu unes parts essencials del país. No es poden retallar altres partides?

Encara que el lema digui que és “la nostra”, queda clar que en realitat va contra nosaltres. I justament en aquests moments tan vitals. Anem bé.


publicat el 8 de març´de 2013

dissabte, 24 de març del 2012

no som res


No anem bé.

Ens hem acostumat que un acte d’abast local esdevingui d’abast nacional per a la premsa només perquè passa a Barcelona, i que un esdeveniment com l’estrena mundial d’un inèdit de B. M. Koltès, com que es fa a 67 km. de la capital, sigui tractat com a acte local o, sobretot, sigui ignorat. O més: que l’edició catalana d’un diari nacional es faci ressò de l’actuació de la Shangai Peking Opera Troupe a Almagro (Ciudad Real) i a Olmedo (Valladolid) però no digui res de la mateixa representació a Santa Susanna (Barcelona). Això sí: cròniques continuades del Festival d’Avinyó i durant tres o quatre dies articles sobre el mateix espectacle fet a Barcelona (la música de Greenaway, o el teatre de Copi).

El periodisme, i el “periodisme cultural” semblen entestats a desvertebrar el país, a no deixar que la nostra cultura se’n surti. Segueix els dictats de les agències de premsa i ignora tot allò que no té lloc a Barcelona (si no són actes promocionats pels lobbys econòmics i propagandístics). Mai no tracta els esdeveniments segons la seva importància objectiva, sinó per paràmetres extra culturals i gens objectius (D’això se’n diu fer cultura i vertebrar el país?).

Tant és així que molts catalans tenim la convicció que no existim.

03 - 08 - 2007