TV3 - 3 = 0

No és cap anècdota, ni suposa una simple remodelació. El tancament per part de TV3 de les corresponsalies de Catalunya Nord, de Terres de l’Ebre i del Pirineu és un atac directe a la nació, a la seva vertebració i al seu equilibri.

Poc després d’afirmar que aquestes corresponsalies “pel seu arrelament i coneixement dels territoris respectius no eren substituïbles”, la Corporació catalana de Mitjans Audiovisuals decideix eliminar-les. I tan amples.

Ningú no pot dubtar del paper dels mitjans audiovisuals, sobretot de la televisió, en la construcció d’un país. I tothom sap el paper que hi ha fet TV3 des de la seva fundació.

Però també veiem com TV3 va renunciant a aquest paper i a aquesta responsabilitat. Primer abdicà de la responsabilitat cultural (parlem de cultura, no de productes d’entreteniment derivats de les arts). Després va renunciar a la seva responsabilitat pel que fa a la llengua, i sembla talment un instrument contra la normalització i la normativització del català.

I, ara, esborra de l’imaginari col·lectiu unes parts essencials del país. No es poden retallar altres partides?

Encara que el lema digui que és “la nostra”, queda clar que en realitat va contra nosaltres. I justament en aquests moments tan vitals. Anem bé.

publicat el 8 de març´de 2013

una mica més de por

No és gratuït que un lector em digués que igual que jo havia usat el terme “vikea” per parlar de la ciutat adotzenada, plastificada i vulgar que ens van construint, caldria usar el terme “vallesització” per referir-se al model de ciutat i de comarca que ens espera. Certament, quan geògrafs, urbanistes i sociòlegs prediquen un futur de petites comunitats ben connectades físicament i virtualment, que ja s’aplica a molts llocs i que és la realitat natural històrica d’Osona, sembla que aquí anem en direcció contrària, cap a un pla de creixement com els que es van donar als dos Vallès en dècades anteriors.

A molts vigatans l’Ajuntament els ha enviat la invitació per la pel·lícula d’animació sobre la vida de Joan Pau II. Deu ser important la cosa. Però de la conferència d’Oriol Nel·lo, Secretari per a la Planificació Territorial de la Generalitat de Catalunya, per què no se’n feia la mateixa difusió? Al capdavall també l’organitzava una entitat privada; i és clar que ens juguem més coses en planificació territorial que no pas en la pel·lícula.

O hauran de tornar aquells dies en què les discussions sobre la política, el territori, la cultura, l’economia o el treball s’havien de fer semiclandestinament i d’esquena als poders públics?

16 - 03 - 2007