No voldria començar aquesta sèrie de
comentaris amb un to negatiu. Però justament el dia que vam acordar
d’iniciar-los, sortint de cal 9Nou vaig tornar a veure, al terra de la plaça
catedral, unes cintes adhesives que pel juny marcaven algun espai en el concert
de La flauta màgica.
Després vaig veure el lamentable terra de la
plaça, acabat a corre-cuita com a provisional i que sense cap modificació va
passar a ser definitiu, i les jardineres, també pel camí de convertir allò
transitori i matusser en etern. A la plaça del museu, el terra sembrat de
milers de taques d’oli de la grua de les obres de la catedral, i les taques de
les parades de fregir greixums del mercat medieval, com a tota la part vella de
la ciutat.
Just davant de l’edifici que conté bona part
del millor art medieval “de debò” del món, pensava en el “mercat medieval”, una
pantomima patètica; i en com es pot usar la cultura com a excusa per al comerç
fomentant la mistificació i la vulgaritat.
Una ciutat de cultura és una ciutat que vetlla
pel patrimoni. I el patrimoni també és l’urbanisme, són els carrers i les
parets, les textures, la història, els anys.
Ahir vaig passar pel carrer de les
carnisseries. Quan falta perquè passin per Ikea el carrer d’en Guiu o el dels
Àngels?
19 - 01 - 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada