Agents ocults (3)

No hi ha pràcticament cap problema de la societat que no es vulgui solucionar a través de l’escola. Hàbits alimentaris i de salut, comportament cívic, circulació vial, relacions de gènere, rols domèstics, relacions intergeneracionals, educació social, conductes racistes, economia personal, hàbits sostenibles, gust artístic i literari... fins i tot “emprenedoria” (!)

Sembla que qui proposa això no conegui les funcions real de l’escola, la família i la societat. 

I sembla també que no conegui el món on viu. Un món on el valor de l’escola en la majoria d’adolescents i joves és mínim; on l’escola és un tràmit pesat, sense cap relació amb la vida i a oblidar diàriament.

Però, sobretot, sembla oblidar que qui més influeix en els nostres joves no és l’escola, sinó una gran quantitat d’agents ocults que ningú no controla i que acaben essent la base de l’educació. 

Els valors i les idees les donen, entre altres, pel·lícules, lletres de cançons (i músiques), videoclips, youtubers, instagramers, influenciadors, llocs web, xarxes socials, programes de televisió i sèries, jocs de realitat virtual, “famosos” dels mitjans de comunicació...

Aquests són els educadors reals dels nostres joves, i els qui forgen la societat del demà. I això sí que fa por.

publicat el 24 de març de 2017

Zombis

No sóc dels qui creuen que hi ha una conxorxa per eliminar la voluntat dels humans o per destruir occident, però els fets semblen demostrar-ho.

L’activitat, els ideals, l’oci, la moral i la conducta de moltes generacions està dictada des de les empreses creadores i distribuïdores de música, de continguts audiovisuals i impresos, de jocs, de moda, d’aplicacions per a telèfons intel·ligents, d’esports... i de tota mena de productes de consum ràpid i estacional. Empreses que només treballen per a enriquir-se, sense cap altra consideració.

I els mitjans de comunicació els segueixen el joc com a acòlits enlluernats (o sota la falsa raó de la informació) i tot plegat fa que bona part de la població es rendeixi a la seva voluntat i es converteixi en víctima, esclau, nodridor i publicitari d’aquestes empreses.

El que s’ofereix és pur consum o activitats estèrils i tancades en elles mateixes que esdevenen centre de la vida i deixen via lliure als poders reals, sense resposta, contestació ni consciència.

Es crea una dinàmica cega contra la qual no hi ha família ni escola ni societat que hi valgui si no és una acció conjunta, profunda i radical.

Quan es diu que el feixisme i el totalitarisme tenen moltes cares i moltes eines, cal mirar a tot arreu.

publicat el 12 d'agost de 2016

S. S. M.

No podia ser més oportú Ramon Farrrés, en la sessió en memòria de Segimon Serrallonga que se celebrà diumenge passat a Torelló, citant una frase de Serrallonga a propòsit d’Antoni Pous: “Al cap de vint-i-cinc anys de la mort, en Toni continua essent el meu gran amic”.

El mateix podríem dir, en un altre ordre, de la presència de Serrallonga entre els seus. L’acte que anualment realitzen l’Ajuntament de Torelló i la Càtedra de la UVic que porta el seu nom, és una mostra evident de com un poble recorda un dels seus fills més brillants. Recorda i, sobretot, no vol oblidar.

En uns temps en què l’oblit i l’abisme generacionals són evidents i preocupants, aquesta iniciativa, amb d’altres que caldria prendre, hauria d’aconseguir incrustar Serrallonga en la memòria col·lectiva, més enllà –és clar– d’estudis i edicions, que cada vegada es fan més urgents.

I en aquest marc és fonamental la beca d’ampliació d’estudis a l’estranger que porta el seu nom, promoguda per les dues mateixes institucions. ¿Quin millor homenatge a l’intel·lectual que possibilitar als joves d’avui allò que el va fer créixer i consolidar-se, a ell i a tants membres de la seva generació? Quin millor homenatge al saber? Quin millor servei a la seva memòria i al seu país? 

30 - 04 - 2010