Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris neofeixisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris neofeixisme. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 d’octubre del 2017

Zombis


No sóc dels qui creuen que hi ha una conxorxa per eliminar la voluntat dels humans o per destruir occident, però els fets semblen demostrar-ho.

L’activitat, els ideals, l’oci, la moral i la conducta de moltes generacions està dictada des de les empreses creadores i distribuïdores de música, de continguts audiovisuals i impresos, de jocs, de moda, d’aplicacions per a telèfons intel·ligents, d’esports... i de tota mena de productes de consum ràpid i estacional. Empreses que només treballen per a enriquir-se, sense cap altra consideració.

I els mitjans de comunicació els segueixen el joc com a acòlits enlluernats (o sota la falsa raó de la informació) i tot plegat fa que bona part de la població es rendeixi a la seva voluntat i es converteixi en víctima, esclau, nodridor i publicitari d’aquestes empreses.

El que s’ofereix és pur consum o activitats estèrils i tancades en elles mateixes que esdevenen centre de la vida i deixen via lliure als poders reals, sense resposta, contestació ni consciència.

Es crea una dinàmica cega contra la qual no hi ha família ni escola ni societat que hi valgui si no és una acció conjunta, profunda i radical.

Quan es diu que el feixisme i el totalitarisme tenen moltes cares i moltes eines, cal mirar a tot arreu.

publicat el 12 d'agost de 2016

diumenge, 25 de març del 2012

P. P. P.


No passen gaires dies sense que, repassant els prestatges, topi amb els llibres de Pier Paolo Pasolini i m’afermi en la voluntat de rellegir els seus assajos i articles.

I trobem Pasolini, també, a Molts records per a Ivanov, l’obra que la companyia de Pep Tossar està presentant al Círcol Maldà amb un èxit clamorós, ja que el boca-orella sí que funciona i ha sabut reconèixer una de les més intenses, sensibles i intel·ligents peces teatrals dels darrers anys.

A l’obra hi apareix aquella filmació de Pasolini a Ostia, on amb poques paraules improvisades exposa la teoria que diu que el feixisme no va poder acabar ni amb la vida ni amb la realitat d’Itàlia; en canvi, diu, la democràcia d’avui, el poder de la societat de consum, aquest neofeixisme, ha aconseguit l’aculturació, la corrupció i la uniformització, la destrucció de les realitats culturals particulars, la devastació estètica.

Això era el 1974, però ens dóna un retrat exacte dels nostres dies, aquí i arreu.

Les anàlisis de Pasolini, mort el 1975, expliquen el nostre temps molt més del que podríem pensar. Crític, profètic i lúcid, és l’intel·lectual que ens manca. Ens cal, sempre, per sobreviure en aquest món, tornar a Pasolini.

(Trobareu el vídeo a Youtube, a la pàgina Tutariello)


03 - 07 - 2009