Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris artista. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris artista. Mostrar tots els missatges

divendres, 21 de març del 2014

emprenedors


No es pot ser res més. No hi ha altre camí. És l’únic futur, el que ens ha de salvar.

Com una plaga, el concepte de “l’emprenedoria” (horrible paraula) està envaint tots els aspectes de la societat, sobretot els de la formació i la construcció del futur.

Només interessa que els alumnes siguin emprenedors, no que siguin intel·ligents o coneixedors. A creadors i artistes se’ls valora més pel grau d’emprenedoria que no per l’honestedat i la qualitat del treball, i cap aquí van cursos i tallers. Als laboratoris, als centres d’investigació i formació, als grups de treball, a les empreses... A tot arreu el valor suprem és l’emprenedoria.

Des de tots els àmbits, sobretot els de la cultura, s’està construint un país d’emprenedors sense que importin la base, ni les idees ni el fons; superficials i mancats de tot el que fa forta una cultura. Un país de modes i de disfresses sense cos.

Tot plegat perquè, al capdavall, als polítics els importa ben poc el futur del país i deixen que el dissenyin els emprenedors de manual d’autoajuda i tècniques comercials. Emprenedors de fireta que fan de polítics i polítics que no són ni emprenedors.

I un país no es fa amb emprenedors. Es fa amb Savis, amb Artistes, amb Polítics, amb Persones... Tot amb majúscula.


publicat el 21 - 03 - 2014

diumenge, 25 de març del 2012

negre (1)


No sé si són les paraules exactes; el periodista les posava entre cometes. Isona Passola, productora de Pa negre, deia fa poc: “El que funciona avui són les estructures narratives clàssiques, les mateixes que va implantar Aristòtil. Herois, antagonismes, objectius a assolir i codis morals amb què t’identifiques. La Nouvelle Vague, en realitat, va ser un fracàs.”

I Passola reclamava la intervenció dels productors en els films, fent una “cura d’humilitat” als directors, i renegava de decisions preses per ella en la producció d’El mar (també de Villaronga), que van apartar el film del públic massiu.

Just uns dies abans en una conferència sobre M. Zambrano parlàvem de la limitació que Plató i Aristòtil suposaren per a la cultura occidental i de la recuperació que es donà amb els romàntics i sobretot a la segona meitat del segle XX (i que possibilità la “raó poètica” de Zambrano).

És trist i és un mal símptoma que l’èxit comercial de Pa negre faci que la productora es tanqui en conceptes estètics, i ètics, tan supeditats a la indústria i al benefici econòmic.

És d’esperar que passada l’eufòria reflexioni i rectifiqui. Si no, haurem guanyat una productora d’èxits però ho tindran negre l’impuls a la creació, el risc i la contemporaneïtat.


11 - 03 - 2011