No hi ha excusa. Ara ja no. Tampoc no n’hi
havia abans, però ara disposem d’ un nou argument objectiu de judici. Fa uns
mesos es va publicar el treball de Dolors Font L’entonació del català, en el qual exposa el resultat d’anys
d’anàlisi i investigació sobre un element tan important de la llengua com és
l’entonació, la melodia de la parla.
Tots sabem que cada llengua té una música
pròpia i essencial, i que l’entonació és part fonamental del sentit de les
frases. El llibre sistematitza, descriu i analitza aquest sistema tan complex,
i s’afegeix a altres aportacions en aquest àmbit, com la pedagogia tan eficaç i
discreta que des de fa anys va exercint Coralina Colom.
Ara, doncs, disposem d’un model, d’un marc
referencial de l’entonació, i ja no hi ha excusa per als errors o la incúria.
Però no ens enganyem: des de Fabra tenim
tractats moderns sobre els altres aspectes de la gramàtica: lèxic, morfologia,
sintaxi, fonètica... i els professionals de la llengua oral (periodistes, locutors,
actors, polítics...) els ignoren del tot i no passa res.
Enlloc més del món no hi ha cap altra professió
on ignorar i menystenir l’eina i matèria del treball sigui normal i no sigui cap
impediment per a exercir. Només aquí, i amb la llengua. I així ens va.
28 - 09 - 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada