Ni ensenyar ni educar (19)

No ens havíem adonat fins ara del veritable objectiu de les proves generals de nivell que es fan patir als escolars d’aquest país al llarg del seu pas pels estudis: proves de nivell d’Eso, proves de competències mínimes, proves Pisa...

Tothom sap que entorpeixen la feina dels professors i trasbalsen la dinàmica dels cursos, i que el resultat no és gens fiable (ja que es dediquen dies a preparar específicament aquests exàmens i, a més, en alguna ocasió s’han repetit les mateixes proves de l’any anterior). Per què es fan, doncs?

No fa gaire uns estudiants criticaven aquests proves i s’hi rebel·laven dient: “Volem dedicar els nostres esforços a aprendre, a formar-nos, i no pas a aprovar exàmens”. Una postura impecable i irrefutable, un argument tan clar que no pot ser que el Departament d’Ensenyament no el comparteixi.

I el comparteix. I tant! Ara ho hem entès. El Departament d’Ensenyament és llest: posa a prova alumnes i professors. No ho sap ningú, però dóna la màxima qualificació a aquells que es neguen a fer les proves, ja que amb la seva actitud demostren que el que els interessa realment és la pedagogia i l’aprenentatge. És l’única explicació possible a la implantació de tants entrebancs a l'ensenyament.

Alumnes, professors: ara ja ho sabem.

publicat el 23 08 2013

AIXÒ DE L'ESTIU...

No fa gaires dies que ha començat l’estiu de debò. Allò que la majoria de gent fa vacances, les platges i les piscines s’omplen, s’omplen aeroports i carreteres, les terrasses dels bars i els passejos; les ràdios i televisions desmunten la programació; els diaris s’aprimen i canvien les seccions; les ciutats turístiques fan aquella pudor tan particular... Ja som a l’estiu-estiu.

I amb l’estiu cada any arriba la mateixa contradicció:

Aquests dies s’aprofiten per llegir, ja que ara es té el temps que no es té en altres èpoques. Però no s’aprofita per llegir allò a què es pot dedicar tot aquest temps, obres complexes que demanen concentració i hores per endavant, sinó que, “com que és l’estiu”, es veu que toca llegir obres lleugeres, entretingudes, per passar l’estona.

I el mateix passa amb el cinema i amb el teatre i amb tot: “No em feu pensar, que és l’estiu i estic de vacances”.

És a dir: quan no és estiu, com que la feina ens ocupa molt de temps i ens atabala, no podem dedicar-nos a allò que enriqueix, forma i fa pensar. I quan és estiu, com que estem de vacances, tampoc. Fantàstic.

Si no volem morir, potser que repenséssim això de “lectures d’estiu” o “activitats light estiuenques”. Si no, estarem distrets, sí, però morts per dins.

publicat el 9 d'agost de 2013

DESESTRUCTURANT L'ESTAT

No sembla que les polítiques del Govern s’encaminin a reforçar les estructures que cal preparar i començar a exercir per quan Catalunya sigui un estat. Darrerament es veuen actuacions que desballesten allò que amb tant d’esforç s’ha anat creant.

Aquests dies s’han celebrat a Vic unes jornades per als professors de llengua catalana de les universitats d’arreu del món. Fora dels Països Catalans hi ha més de 150 universitats on s’estudia català, amb més de 6000 estudiants. Aquests lectorats constitueixen una ambaixada molt potent i eficaç de la cultura catalana, i moltes vegades es mantenen amb l’esforç i la dedicació gairebé missionera dels professors.

Doncs bé. Molts d’ells ja saben que el curs vinent serà l’últim. El Govern ha retirat les ajudes que dóna a les universitats, les quals, sense ajuda, tancaran els cursos; i cínicament diu que ell no tanca els lectorats, que qui els tancarà seran les universitats.

Sí que hi ha crisi, però també hi ha un projecte d’estat que necessita totes les seves estructures, i el que costa mantenir aquests lectorats no és res al costat de tantes i tantes coses inútils.

Lectorats tancats, TV3 en mans de lobbys antiindependentistes... Ara que ens acostem a ser independents, ens acostem també a no ser res.

publicat el 26 de juliol de 2013

ni ensenyar ni educar (18)

No han escapat a ningú els despropòsits en les proves de Selectivitat d’aquest any (dels quals ningú no ha demanat disculpes). Però aquest no ha estat ni és l’únic problema. La Selectivitat en ella mateixa i les reglamentacions de l’accés a Estudis Superiors (i també als Estudis Mitjans) estan plenes d’injustícies, contradiccions i absurds que van en detriment del mateix sistema educatiu, de la qualitat de l’ensenyament i de la formació dels joves.

Un exemple:

Als Estudis Superiors d’Imatge té preferència a entrar-hi qualsevol alumne procedent d’un Cicle Tècnic de Grau Mitjà, sigui quina sigui la seva nota. De manera que un alumne provinent d’un Grau Mitjà amb un cinc de nota mitjana passarà al davant d’un alumne provinent del Batxillerat Artístic amb una mitjana d’excel·lent amb matrícula.

Com que són uns estudis amb molta demanda, a la pràctica resulta que els alumnes del Batxillerat en són exclosos, tot i que els Centres els voldrien per a poder realitzar uns estudis de perfil més variat i més creatiu i, en justícia, prefereixen els alumnes més brillants.

Amb aquesta reglamentació es desmantella l’ensenyament públic i es priva de formació a alumnes excel·lents que no poden accedir a estudis privats.

I aquest només és un exemple.

publicat el 12 - 07 - 2013

ciutat de tercera

No es pot ser una ciutat de cultura si no es cuiden tots els seus aspectes. I la imatge i la llengua són fonamentals.

El programa de la Festa Major de Vic d’aquest any és un clar exemple de la deixadesa i de la mala imatge que en els darrers anys l’ajuntament mostra des del disseny gràfic de les comunicacions més importants, que el situen al costat dels ajuntaments de tercera divisió.

Després d’una etapa de referència i de prestigi en la imatge gràfica de la ciutat, la davallada ha estat fulminant. I aquest programa n’és un clar exemple. Anodí, adotzenat, sense interès en cap aspecte: claredat, coherència, paper, maquetació, tipografia, publicitat...

I la llengua. No només mostra incúria a l’hora de mecanografiar i revisar els textos, sinó que hi ha una desídia absoluta en el tractament de la llengua: una gran quantitat d’errors ortogràfics (alguns, ben elementals), errors en tots els aspectes de la gramàtica, problemes greus de redacció i de puntuació i un menyspreu total per les més elementals regles d’ortotipografia.

Si la ciutat vol tenir un paper en el mapa de la cultura del nostre país, ha de començar essent sensible a la imatge, al disseny i a la llengua. Una capital cultural no pot mostrar una imatge de barri. S’és el que es mostra.

publicat el 8 - 06 - 2013