VICCC i PACC

No deu ser fàcil, ara mateix, fer la llista de tot allò que es va organitzar l’any 2016 en el marc de “Vic Capital de la Cultura Catalana” i que es va presentar com a primera passa d’unes actuacions que havien de tenir continuïtat i periodicitat regular. Exposicions, concursos, beques, ajudes, actes de tota mena... Un seguit d’accions diverses en tots els àmbits de la cultura, que solien implicar conjuntament organismes públics i entitats i associacions de la ciutat.

Després va resultar que, com que s’estava elaborant el Pla d’Acció Cultural, per aplicar aquelles iniciatives lògicament s’havia d’esperar que el pla fos enllestit i acoblar-les-hi.

Doncs molt bé. Ara que el PAC ja està llest i presentat, deu ser el moment de revisar tot el reguitzell de propostes, donar-los cabuda dins el Pla, reactivar-les i fer-les efectives.

Però la pregunta és com s’articularà aquesta continuïtat, qui en prendrà la iniciativa, qui l’ha de liderar... La pregunta és si quan en el seu dia es va fer la proposta es van establir les bases estructurals per a la feina que ara ve. Cal suposar que sí, que aquests protocols es van definir i que ara és qüestió només d’aplicar-los. 

Cal suposar-ho. Si no va ser així, ara ve una feina extra per a tots els implicats. 


publicat el 29 de juny de 2018 

ciutat de tercera

No es pot ser una ciutat de cultura si no es cuiden tots els seus aspectes. I la imatge i la llengua són fonamentals.

El programa de la Festa Major de Vic d’aquest any és un clar exemple de la deixadesa i de la mala imatge que en els darrers anys l’ajuntament mostra des del disseny gràfic de les comunicacions més importants, que el situen al costat dels ajuntaments de tercera divisió.

Després d’una etapa de referència i de prestigi en la imatge gràfica de la ciutat, la davallada ha estat fulminant. I aquest programa n’és un clar exemple. Anodí, adotzenat, sense interès en cap aspecte: claredat, coherència, paper, maquetació, tipografia, publicitat...

I la llengua. No només mostra incúria a l’hora de mecanografiar i revisar els textos, sinó que hi ha una desídia absoluta en el tractament de la llengua: una gran quantitat d’errors ortogràfics (alguns, ben elementals), errors en tots els aspectes de la gramàtica, problemes greus de redacció i de puntuació i un menyspreu total per les més elementals regles d’ortotipografia.

Si la ciutat vol tenir un paper en el mapa de la cultura del nostre país, ha de començar essent sensible a la imatge, al disseny i a la llengua. Una capital cultural no pot mostrar una imatge de barri. S’és el que es mostra.

publicat el 8 - 06 - 2013