des de Béla Tarr

No crec que pugui parlar de res més que del darrer, i últim, film de Béla Tarr. Quan una obra d’art és de debò i trasbalsa l’espectador fins a l’arrel (que per això deixa de ser espectador), l’efecte d’aquest estar fora del món dins l’ànima mateixa del món, el “thambos” d’Aristòtil, pot durar hores o dies; i aquest article té un termini de lliurament.

Volia parlar d’alguns comentaris que s’han dit o escrit sobre l’obra de Tàpies i sobre algunes de les ximpleries que s’han sentit arran de l’escultura d’Antoni Llena dedicada als castellers, a Barcelona.

De tota manera, parlar d’aquesta gran pel·lícula (The Turin Horse) és també parlar de Tàpies i de Llena.

Perquè aquesta és una de les poques obres d’art d’aquest decenni fetes en llenguatge cinematogràfic. La resta de films no deixen de ser historietes més o menys interessants, més o menys ben explicades en format pel·lícula.

Perquè l’art (cinema, escultura, pintura...) és allò que està més enllà de la raó i dels sentits, allò que ens explica a tots i cada un de nosaltres, els d’avui, els d’ahir i els que vindran.

Perquè és “allò que és”, en sentit ple, i només pot ser d’aquella manera en què és.

Qui ha conegut la Llum (Tarr, Tàpies, Llena...) ja no pot conformar-se amb bombetes de 25w.

24 - 02 - 2012

petits privilegis

No cal seguir autopistes, cal poder saber on es vol anar. Cal poder triar.

La proliferació de Festivals d’Estiu ha dut una gran oferta d’espectacles exhibicionistes, culturalment estèrils i desvinculats de la realitat, previsibles, fruit del màrqueting de l’espectacle i del servilisme dels media. I ha creat un públic que es legitima socialment i culturalment en aquests actes revestits de luxe i d’un pretès elitisme.

Per això cal triar. I triant, sense gaire esforç ni gaire despesa, en aquests darrers dies podem haver estat un dels privilegiats assistents al concert íntim de Pietra Montecorvino a l’Aliança Francesa de Sabadell, un dels privilegiats que van ser presents al diàleg entre el piano de J. Cage i el clavecí de J. S. Bach al Centre de la Mercè de Girona, amb la intervenció plàstica d’Antoni Llena, o un dels privilegiats espectadors de l’estrena mundial de l’inèdit de B.-M. Koltès Hamlet: el dia dels assassinats, al Festival Shakespeare de Santa Susanna.

Triar, lluny de les ofertes de cartó-pedra dels hipermercats culturals i ben a prop de l’Art en majúscules. Triar d’entre tot allò amagat i ensordit pels altaveus de la banalitat i el paper couché.

Triar, ja que —com ve a dir María Zambrano— escollint escollim el nostre ésser.

20 - 07 - 2007