No podré parlar del dia de Sant Jordi. No
podré queixar-me que el tema sigui qui ha venut més, no podré parlar de la
conversió d’un fenomen cultural en una competició comercial, no podré parlar dels
causants de tot això: mitjans de comunicació, editors, llibreters i un públic
gregari. No podré explicar que això no té res a veure amb la literatura, no
podré dir que a les grans editorials els preocupa només l’aspecte empresarial,
que hi manen els economistes i no els editors, que parlen de “productes” i mai
de literatura. No podré demanar que quan es parli d’això no s’esmenti la
paraula “literatura”.
I no podré perquè vull parlar de la trampa
dels polítics i els urbanistes.
Fa quinze dies parlava de les adoberies. I ha
passat el que ja ens temíem. En unes setmanes que no comprometen al consistori
entrant ni castiguen el que ja plega, s’ha enderrocat el barri. Això sí:
conservant l’edifici de les adoberies, testimoni absurd, trist i buit de
sentit, convertit en pisos de luxe, edificis privats que no podran complir cap
funció social ni pedagògica, al mig d’un barri del qual s’esborrarà tot el seu
caràcter i la tipologia per convertir-lo en uns carrers adotzenats i vulgars.
Ah! i no ens queixem, que es veu que ho fan molt
bé, i legalment.
27 - 04 - 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada