No, si ara resultarà que el problema de la
ciutat són les adoberies...”
Això em deia un amic, sorneguer, dies enrere.
I li vaig respondre el que crec:
“No, les adoberies no són el problema. Són un
símptoma del problema”.
Sí. Un símptoma (i també una metàfora) del
tracte que rep la ciutat per part dels seus governants, els ciutadans que hi
tenen el poder real i efectiu. Una conseqüència de la forma com es va fent la
política i com es va vetllant la ciutat. I com aquest molts més símptomes hi
ha.
I seria un problema que les adoberies es
convertissin en un símbol. Estic segur que més d’un poder real i verdader ja es
frega les mans pensant que serà així. Perquè és la manera més fàcil de
continuar fent la seva de manera impune:
Convertim les adoberies en un estendard i
solucionem —o fem veure que solucionem— aquesta qüestió tan reivindicada. Així
deixem content el personal (content i enganyat i desmobilitzat) i podem
continuar fent i desfent com ens plagui en totes les altres qüestions, que ja
ningú no piularà, perquè tenen les adoberies salvades. Haurà estat una
concessió; però, en el fons, una butlla ben barata.
S’entén? Sempre i a
tot arreu les coses han anat així.
Salvem les adoberies, sí. Però no només:
Solucionem el problema d’arrel.
13 - 04 - 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada